A un campió del món se l'admira, se l'aplaudeix i se celebra cadascuna de les seves victòries. El problema apareix quan aquesta autoritat guanyada sobre el terreny de joc es trasllada a assumptes de salut sobre els quals no sempre té l'última paraula (o no hauria de tenir-ne cap, directament). Marcos Llorente, jugador de l'Atlètic de Madrid i membre de la selecció espanyola que acaba de conquerir el Mundial, fa temps que genera polèmica pel seu rebuig a l'ús habitual de crema solar i per defensar que una bona alimentació, un estil de vida saludable i una exposició progressiva poden ajudar l'organisme a protegir-se per si mateix. Les seves declaracions han provocat nombroses respostes de dermatòlegs, farmacèutics i altres professionals sanitaris. El futbolista sosté que la pell pot adaptar-se a poc a poc al sol i ha arribat a qüestionar públicament els beneficis dels protectors solars, malgrat que l'evidència disponible indica tot el contrari.
La versió d'una nutricionista
Durant aquests mesos hem sentit multitud de dermatòlegs i metges parlar del tema i insistir que la postura del futbolista no només és perillosa per a ell, sinó també per a una gran part de la població en la qual influeix directament. Ara, és una nutricionista catalana, Julia Farré, qui s'ha sumat a aquesta defensa del protector solar i ha fet una publicació a les seves xarxes socials en la qual deixa clar que, per molt saludable que sigui la nostra dieta, cap aliment pot actuar com una crema solar. "És cert que el que mengis es notarà en la salut de la teva pell; també és cert que el protector solar fa que no sintetitzis tanta vitamina D, i també que, segons el teu tipus de pell, pot ser que t'exposis al sol sense crema i que no notis que t'estàs cremant", explica.
Tanmateix, cuidar l'alimentació no converteix la pell en immune a la radiació ni permet exposar-se al sol sense prendre precaucions. La professional recorda que la radiació ultraviolada pot provocar danys cel·lulars abans que aparegui l'enrogiment i el seu efecte s'acumula amb el pas dels anys, afavorint l'envelliment prematur i augmentant el risc de càncer de pell. L'Organització Mundial de la Salut confirma que fins i tot dosis que no arriben a produir una cremada poden contribuir al desenvolupament de melanoma i altres tumors cutanis.
La vitamina D
Són molts els que culpen la crema solar del dèficit de vitamina D que pateix una gran part de la població. Un problema que semblava propi de països del nord i que cada vegada és més habitual al nostre país, on el sol és un bé a l'abast de tots. Igual que molts dermatòlegs, la Júlia admet que el protector solar pot influir en l'absorció de vitamina D (encara que són moltes les autoritats sanitàries que posen en dubte aquesta informació), però, davant d'aquest problema, la nutricionista assegura que hi ha una solució molt senzilla, la suplementació. I en una època en què el magnesi, la creatina i la melatonina són a cada llar, afegir un suplement de vitamina D tampoc hauria de ser traumàtic. De fet, davant d'un dèficit real, aquesta pastilla està coberta per la Seguretat Social.
Una dieta variada, rica en fruites i verdures, aporta vitamina C, vitamina E, carotenoides i altres antioxidants que ajuden a combatre l'estrès oxidatiu i afavoreixen la formació de col·lagen
Això no significa que l'alimentació no tingui res a fer per la nostra pell. Una dieta variada, rica en fruites i verdures, aporta vitamina C, vitamina E, carotenoides i altres antioxidants que ajuden a combatre l'estrès oxidatiu i afavoreixen la formació de col·lagen. Els greixos saludables, presents en el peix blau, la fruita seca o l'oli d'oliva, també contribueixen a mantenir la barrera cutània, mentre que beure prou aigua ajuda a conservar una hidratació adequada. Tot això pot fer que la pell estigui més sana i preparada per afrontar les agressions externes, però no crea un escut davant la radiació ultraviolada ni proporciona un factor de protecció solar.