Resulta revelador conèixer els llocs on mengen els mateixos xefs quan volen gaudir sense pressió. En aquest cas, ha estat el reconegut cuiner Nandu Jubany qui ha assenyalat el seu refugi a Barcelona: Gresca Bar. Un restaurant que, lluny de la formalitat de la alta cuina clàssica, s'ha consolidat com un dels locals més interessants per als qui busquen producte, tècnica i un ambient proper. El mateix Jubany ho deixa clar: li agrada anar-hi amb la seva família, amb amics o fins i tot amb gent aliena al món gastronòmic. El que valora per damunt de tot és sentir-se còmode, ben tractat, i poder gaudir de plats per compartir. En aquest context, Gresca Bar encaixa a la perfecció. Un espai on l'experiència no es basa en protocols, sinó en el gaudi real del menjar, una cosa que cada vegada valoren més fins i tot els grans xefs.
El racó de Nandu Jubany per menjar lletons de vedella
Entre les seves eleccions favorites, el cuiner no dubta: els “cervellets” i els lletons de vedella. Dues elaboracions que formen part de la menuderia i que, quan estan ben treballades, es converteixen en autèntics menjars. En concret, els lletons de vedella són una de les especialitats de la carta, servides amb torrada de formatge comté, una combinació que potencia el seu sabor i textura fins a portar-la a un altre nivell.
La carta de Gresca Bar és un reflex de la seva filosofia: plats aparentment senzills, però amb una execució molt cuidada i una clara aposta pel producte. Des de clàssics com el pa amb tomàquet o les anxoves del Cantàbric, fins a propostes més creatives com el profiterol farcit de formatge fresc, anxova i pebrot escalivat, que demostra aquesta barreja entre tradició i modernitat.
Plats aparentment senzills, però amb una execució molt cuidada
En l'apartat de verdures i entrants, destaquen opcions com l'albergínia lacada amb crema de parmesà o la col amb cansalada, plats que converteixen ingredients humils en elaboracions plenes de sabor. També hi ha picades d'ullet més sofisticades, com els pèsols amb tòfona o les múrgoles a la crema, que eleven l'experiència sense perdre l'essència del restaurant.
Les proteïnes tenen un paper protagonista. Trobem propostes com el cervell de vedella amb mantega i llimona, la guatlla o el conill a la brasa, i fins i tot talls més contundents com la txuleta de vaca. Tot això acompanyat d'una cuina que no tem combinar influències, amb plats com el brou asiàtic o el bacallà al pil-pil amb tripa i pebrot escalivat.
Un dels punts forts de Gresca Bar és precisament aquest equilibri: una carta que permet picar, compartir i tastar moltes coses diferents, sense caure en excessos ni artificis innecessaris. És una cuina que sedueix tant experts com comensals curiosos que busquen sortir de l'habitual.
Que un xef com Jubany el triï com el seu racó habitual diu molt més que qualsevol recomanació. Perquè quan algú que viu de la gastronomia decideix on anar en el seu temps lliure, el que busca és clar: menjar honest, plats amb personalitat i un lloc on sentir-se realment a gust. I en aquest equilibri, Gresca Bar s'ha convertit en un dels grans secrets, cada cop menys secret, de Barcelona.