El Têt se celebra de l’1 al 4 de febrer, coincidint amb l’Any Nou xinès, i dona la benvinguda a l’Any del Tigre. A més de decoracions tradicionals, durant el Têt s’inclou a la carta un plat tradicional festiu, el banh chung, un pastís d’arròs glutinós, fesol verd i carn de porc, embolicat amb fulles de plàtan.

El Têt és la celebració més important en el calendari vietnamita. Coincidint amb l’Any Nou xinès (i l’inici de l’any en altres països asiàtics que comparteixen calendaris lunisolars), els vietnamites reben l’any amb celebracions plenes de color, bons desitjos, il·lusió i plats tradicionals.

El banh chung, d’origen humil, es prepara en família, tal com mana la tradició i és una ofrena a la natura per agrair les bones collites. Món Viêt, des del barri de Sant Antoni, és un dels principals exponents de la cuina saludable, saborosa i equilibrada del Vietnam. Obert des del 2017, aquest restaurant regentat per Anh Van Chac (segona generació nascuda a Barcelona) i el seu marit Carles Amat apropa els plats més característics del menjar de carrer vietnamita a tots els amants de les cuines d’Àsia i als curiosos per descobrir nous sabors i elaboracions.

Amb tots ells, Món Viêt celebrarà el Têt de l’1 al 3 de febrer, amb la inclusió a la carta del pastís típic del Têt, el banh chung, que estarà disponible fins a esgotar-ne existències. Així mateix, no hi faltarà ni la decoració típica ni les tradicions amb les quals la societat vietnamita rep l’Any Nou, l’Any del Tigre. Per donar la benvinguda al nou any, els vietnamites segueixen un decàleg que es divideix entre el que s'ha de fer i el que no. Les accions que s'han de fer són: pagar comptes pendents, regalar sort, diners i bons desitjos (perquè et retorni), somriure per il·luminar la celebració amb aquest estat d’ànim, posar-se vestits nous i cridaners (el vermell i el groc atrauen la sort i la prosperitat) i visitar els temples i pagodes per orar per poder viure un any de pau i felicitat. El que no s'ha de fer és prestar diners o manllevar-los, tractar amb menyspreu els semblants, escombrar la casa durant els tres dies de celebració (amb el perill d’"escombrar" la bona sort), vestir roba blanca o negra i menjar aliments per espantar la fortuna (ànec o calamar). Món Viêt, en el seu afany de divulgar la riquesa cultural i gastronòmica de la cultura del Vietnam, projecta en la celebració del Têt una bonica ocasió per apropar aquesta cultura mil·lenària als amants de les cultures asiàtiques.

banh chung

El plat tradicional festiu vietnamita, el banh chung.

Els avis d'Anh-Van Chac van arribar amb estatus de refugiats a Madrid, juntament amb altres famílies, i els seus destins es van repartir per tota la península, treballant sempre en la restauració. A Madrid es van conèixer les famílies del pare i la mare d'Anh-Vac, els joves es van enamorar i van viatjar a Barcelona per emprendre i obrir un restaurant vietnamita.

Sobre els plats tradicionals del Vietnam, un dels seus més icònics és el Phở, una delicada sopa de fideus de caldo saborosa i reconfortant elaborada amb diferents espècies que porta carn, brots de soja i herbes, i es pren per esmorzar, menjar o sopar. També els Nem, entrants pensats per menjar amb les mans que es presenten com un rotllet de primavera i tenen diferents farcits (verdures crues i cuinades, porc, vedella o marisc) i coccions. Són un clàssic de la seva gastronomia popular. Els entrants per compartir tant al Vietnam com al Món Viêt són els rotllets: frescos (Nem Cuốn amb pasta d’arròs i farcits frescos de fideus d’arròs, enciam, menta, vegetals frescos i llagostins amb salsa de cacauet i sèsam), fregits (Nem Pork, farcit de porc i verduretes servit amb enciam i menta per enrotllar el Nem i mullar-lo en la salsa) o al vapor (Bánh cuốn, semblant a un caneló amb pasta esponjosa, farcit de verdures i porc amb ceba tendra fregida).

Menjador Món Viêt

El menjador del Món Viêt.

És important menjar amb les mans i mullar el menjar a les salses amb tocs agredolços i àcids, totes ben casolanes i elaborades al moment. Sempre s’acompanyen d'herbes o verdures crues i se serveixen a part perquè el comensal, potser de forma intuïtiva, equilibri el seu ying i el seu yang mullant a la salsa o enrotllant el rotllet amb la verdura com cadascú vulgui. Del receptari vietnamita sorprenen dues coses: la primera és la influència xinesa i francesa que es detecta en alguns dels seus plats i que es mostra de manera subtil, ja que aquesta connexió es remunta a més de 200 anys d'invasions successives. La segona, que és una cuina humil, pròpia d’un poble que ha passat forts episodis de fam, és que les receptes es basen en el concepte taoista del ying i el yang i en la poca importància de la proteïna animal. Són una opció vàlida per a qui busca una dieta vegana, vegetariana o fins i tot apta per a celíacs.