Rentar una maduixa, un enciam o un tomàquet sota l’aixeta sembla suficient, però quan es vol fer una desinfecció més profunda cal seguir un procés concret. Mariana Zapién, enginyera d’aliments, explica que l’hipoclorit de sodi pot ser una eina eficaç per reduir la càrrega microbiana de fruites i verdures, sempre que s’utilitzi correctament. El primer error és pensar que qualsevol lleixiu serveix o que existeix una quantitat universal de gotes. Abans de preparar cap solució cal comprovar que el producte estigui indicat específicament per a la desinfecció d’aliments i respectar la dosi i el temps de contacte que marca el fabricant.
Rentar bé la verdura i la fruta és molt important
Primer s’ha de rentar i després desinfectar
La desinfecció no substitueix el rentat. Zapién insisteix que abans cal retirar terra, restes vegetals i qualsevol brutícia visible. Aquesta matèria orgànica pot reduir l’efectivitat del desinfectant, perquè l’hipoclorit reacciona també amb les substàncies presents a la superfície de l’aliment. Per això, fruites i verdures s’han de rentar primer amb aigua potable, fregant suaument quan sigui necessari.
Això és especialment important en productes que es consumeixen crus, com maduixes, enciam, tomàquets, cogombres o herbes aromàtiques. En fruites de pell dura, com el meló o la síndria, també convé rentar l’exterior abans de tallar-les. Encara que no ens mengem la pell, el ganivet pot arrossegar microorganismes des de l’escorça fins a la polpa.
Després arriba la desinfecció. Zapién posa com a exemple solucions d’hipoclorit que indiquen aproximadament 10 gotes per litre d’aigua durant uns cinc minuts, però aquesta proporció no s’ha d’aplicar cegament. La concentració d’hipoclorit varia molt d’un producte a un altre. Per això, la dada correcta sempre és la que apareix a l’envàs del desinfectant concret que tenim a casa.
El fabricant és qui determina la dosi correcta
Aquest punt és fonamental perquè utilitzar-ne massa no significa desinfectar millor. Una concentració excessiva pot deixar residus innecessaris, mentre que una quantitat insuficient pot no aconseguir l’efecte esperat. El mateix passa amb el temps: mantenir els aliments submergits durant més minuts dels indicats tampoc augmenta necessàriament la seguretat.
També cal seguir l’etiqueta per saber si després del tractament s’ha d’esbandir o no. No tots els productes tenen la mateixa formulació ni les mateixes instruccions. AESAN recomana consultar sempre les indicacions específiques quan es decideix utilitzar productes químics per rentar fruites i verdures.
Zapién també recorda que en proves microbiològiques l’hipoclorit pot aconseguir reduccions importants de bacteris quan s’utilitza bé. La clau, però, no és memoritzar una recepta de gotes, sinó entendre el procés: rentar primer, utilitzar només productes autoritzats per a aliments, preparar la concentració indicada i respectar exactament el temps de contacte. En seguretat alimentària, afegir més producte o deixar-lo actuar més estona no és sinònim de fer-ho millor.