Comprar un enciam sencer d’hort pot semblar menys pràctic que agafar una bossa d’amanida preparada, sobretot perquè moltes persones imaginen que hauran de passar una bona estona separant fulles, eliminant terra i assecant-les una per una. En realitat, amb una mica d’ordre, el procés pot quedar pràcticament resolt en un parell de minuts. A canvi, tindrem un enciam més cruixent, amb més gust i sense necessitat de comprar-lo tallat i tancat dins d’una bossa de plàstic. La clau és no començar rentant-lo fulla per fulla, sinó retirar primer tot allò que no interessa i aprofitar l’aigua de manera eficient.
Amb pocs passos ben fets l'enciam es neteja en un parell de minuts
Primer les fulles exteriors i després l’aigua
El primer pas és retirar les fulles més externes. Són les que han estat més exposades a terra, pols, cops i manipulació, i sovint també són les més pansides. No cal eliminar-ne mitja peça: normalment n’hi ha prou amb treure les dues o tres primeres capes fins que apareguin fulles fermes, verdes i amb bon aspecte.
A continuació, cal separar la base perquè les fulles es desprenguin amb facilitat. Una manera ràpida és tallar la part inferior del tronc i posar les fulles directament dins d’un bol gran amb aigua freda. En lloc de passar-les individualment sota l’aixeta, es poden moure amb les mans durant uns segons perquè la terra i les petites restes quedin al fons.
Si l’enciam ve directament de l’hort i porta força terra, és preferible repetir l’operació amb aigua neta. No cal deixar-lo en remull durant molta estona. El que interessa és separar físicament la brutícia, revisar els plecs de les fulles i eliminar qualsevol insecte petit que pugui quedar-hi amagat. En menys de dos minuts es pot tenir tota la peça neta si es treballa amb un recipient prou gran.
El truc que fa que duri més a la nevera
El punt que molta gent oblida és l’assecat. Guardar l’enciam encara moll fa que les fulles es deteriorin molt més ràpidament. Aquí és on una centrifugadora d’amanides resulta especialment útil: en pocs segons elimina gran part de l’aigua sense haver d’assecar cada fulla amb paper de cuina. N’hi ha de molt senzilles i no ocupen gaire espai. Es posa l’enciam dins del cistell, es fa girar i l’aigua queda a la base del recipient. Si no en tenim, també podem estendre les fulles sobre un drap net o paper absorbent i retirar suaument l’excés d’humitat abans de guardar-les.
Una vegada net i sec, l’enciam es pot conservar en un recipient tancat amb un tros de paper de cuina al fons per absorbir la humitat que vagi apareixent. Així queda preparat per utilitzar directament durant els dies següents. La diferència respecte d’una bossa d’enciam tallat és evident: més textura, més frescor i aquell gust vegetal que encara conserva una peça acabada de l’hort. I tot plegat sense dedicar-hi més que uns minuts.