Quin és el límit? De fet, quins són els mínims? Anar a sopar a un restaurant bo, de categoria, d'un nivell luxós suposa moltes més coses més enllà d'un simple àpat. És tota una experiència cuidada al detall perquè el comensal se senti a gust i es justifiqui el preu que paga. Per a cadascú, però, aquests límits són diferents i, fins i tot, allò que agrada a un, li suposo un rebuig enorme a l'altre. La cuinera Maria Nicolau ha encès les xarxes socials amb una piulada marcant una línia vermella gruixuda quan va a restaurants de nivell.
Maria Nicolau encén les xarxes amb la darrera polèmica als restaurants
En aquesta ocasió, ha situat en el punt de mira els restaurants en els quals es paga a 60 € el cobert. Segons la seva opinió, quan menges en un restaurant amb aquest nivell adquisitiu hi ha un límit que no poden creuar els propietaris d'aquests negocis. “No em dona la gana acceptar que en un restaurant de 60 € el cobert em posin tovalló de paper”, ha escrit al seu compte de la xarxa X. Amb més de 70.000 impressions, els usuaris s'han posat al seu costat, confirmant aquesta tendència i afirmant que és una condició que ve agafada de la mà quan pagues aquest preu per persona.
No obstant això, algunes respostes han contradit la versió d'aquesta cuinera resident a Vilanova de Sau, que sempre es mulla sobre totes les polèmiques i hi diu la seva. “És molt més higiènic”, li responia un internauta. “No hi ha cap evidència ni registre oficial conegut d’intoxicacions alimentàries provocades per tovallons de roba”, contestava Nicolau. Ella parteix de les bases de dades sanitàries oficials, informes de l’OMS i agències de seguretat alimentària com l’EFSA (Europa), la FDA (Estats Units) o l’AESAN (Espanya) i es protegeix en el fet que aquests organismes no recullen cap cas de malaltia o defunció provocades per aquests tipus de tovallons.
Un altre compte hi participa amb el mateix to: “A mi, em fan fàstic els tovallons de roba als restaurants, sempre penso qui s'hi haurà fregat els morros aquí. És com que algú et deixi unes calces netes, però fetes servir”, brama. Un comentari que tallava de soca-rel l'autora de Cremo!, afirmant que és la mateixa situació que ocorre amb “les forquilles, les culleres, els plats, els gots, les copes, les tassetes petites de cafè i la tassa grossa del vàter. Sortir de casa, vulguis que no, sempre és un petit acte de fe”.
De fet, en hostaleria, la roba de taula es renta a més de 60 °C amb detergents i desinfectants professionals. Aquest tractament elimina virus, bacteris i residus de manera molt més rigorosa que el rentatge domèstic. “La suposada superioritat higiènica del tovalló de paper no es basa en evidències empíriques sòlides, sinó en una lògica d’un sol ús que s’ha convertit en dogma. És una higiene de percepció, no de proves”, conclou la cuinera.