A Lleida es conserva un d'aquests dolços que formen part de la història gastronòmica de Catalunya, però que continua sent desconegut per a molts. La realitat és que les orelletes són unes postres amb segles d'història que ha sabut mantenir-se fidel a la seva essència, transmetent-se de generació en generació sense gairebé canvis. I és que aquest dolç, molt vinculat a zones com Ulldemolins, no és només una recepta, sinó una tradició que connecta directament amb la cuina medieval catalana. La seva senzillesa, tant en ingredients com en elaboració, és precisament el que ha permès que perduri en el temps.
És una de les postres amb més tradició de tot el país
Un dolç amb arrels a l'edat mitjana
La realitat és que les orelletes ja apareixen documentades en el Llibre de Sent Soví, un receptari del segle XIV, considerat un dels més antics d'Europa. També s'esmenten en textos posteriors com L’Espill de Jaume Roig, cosa que confirma la seva presència en la gastronomia catalana des de fa més de 600 anys. D'aquesta manera, el seu nom prové de la seva forma, que recorda una orella, cosa que continua sent una de les seves senyes d'identitat. Es tracta d'una massa molt fina, fregida en oli i recoberta de sucre, que dona com a resultat un dolç lleuger i cruixent.
D'aquesta manera, tot i que avui pugui semblar una recepta senzilla, en el seu origen requeria temps i tècnica, cosa que la convertia en una elaboració especial dins del receptari de l'època. A més, la seva expansió per diferents zones de Catalunya ha permès que cada territori mantingui petites variacions, tot i que la base continua sent la mateixa.
Una recepta fàcil que manté la tradició
La realitat és que un dels grans atractius de les orelletes és que es poden preparar a casa sense dificultat. No requereixen ingredients complexos ni tècniques avançades. D'aquesta manera, la recepta parteix d'una massa elaborada amb farina, ous, oli d'oliva, un pessic de sal, ratlladura de llimona, llevat i un toc d'anís sec, que li aporta una aroma característica. A partir d'aquest punt, tots els ingredients es barregen fins a obtenir una massa uniforme, que posteriorment es divideix en petites boles.
A més, aquestes boles han de reposar durant uns 30 minuts, un pas fonamental perquè la massa adquireixi la textura adequada. Després, s'estiren amb un corró fins a deixar-les molt fines, i s'acaben de treballar amb les mans, fent un petit forat al centre. Aquest detall és clau, ja que facilita la fritura i permet que la massa s'expandeixi correctament en l'oli.
Finalment, es fregeixen en oli calent, aproximadament a 190 graus, fins que queden daurades i cruixents. Un cop llestes, s'empolvoren amb sucre o es poden acompanyar amb mel. Així doncs, les orelletes són un exemple clar de com la cuina tradicional catalana ha sabut conservar receptes al llarg del temps. Un dolç humil, fàcil de preparar i amb una història que el converteix en quelcom especial. Una autèntica joia de Lleida que continua esperant a ser descoberta per molts.