Pocs noms de l'Antic Egipte desvetllen tanta fascinació com el de Tutankamón. Tanmateix, la seva celebritat no es deu a grans conquestes ni a un llarg regnat, sinó a l'espectacular troballa de la seva tomba gairebé intacta el 1922 per l'arqueòleg britànic Howard Carter. Aquella descoberta al Vall dels Reis va permetre endinsar-se com mai abans a la vida quotidiana d'un faraó adolescent i, amb el temps, també als seus problemes de salut. I entre els factors que els experts assenyalen n'apareix un de ben clar: l'alimentació que va seguir com a membre de l'elit egípcia.
El desencadenant dels problemes de salut de Tutankamón
Tutankamón va accedir al tron amb tot just nou anys, en un període convuls després del regnat d'Akenatón, qui havia imposat el culte gairebé exclusiu al déu Atón. Durant el seu breu mandat, el jove faraó va restaurar les tradicions religioses i va intentar retornar l'estabilitat política al regne. Però la seva història va fer un gir segles després, quan la seva tomba segellada va revelar tresors, joies i la seva cèlebre màscara funerària, a més d'unes restes que la ciència moderna va poder estudiar amb detall.
Les tomografies computeritzades i els anàlisis genètics practicats a la mòmia han aportat dades reveladores. Les investigacions, difoses en publicacions científiques com The Lancet, apunten que el faraó patia escoliosi i necrosi avascular en un dels seus peus, una dolència dolorosa que afecta l'os quan perd reg sanguini. Aquesta lesió probablement li dificultava caminar i explicaria la troballa de nombrosos bastons a la seva tomba. A més, es van detectar indicis d'infecció per malària, malaltia que va poder ser determinant en la seva mort prematura, al voltant dels 18 o 19 anys.
Però quin paper va jugar la seva dieta? Els estudis indiquen que Tutankamon consumia una alimentació rica en proteïnes animals (carn, aus i peix) i relativament pobra en vegetals i fibra. Aquest patró era habitual entre la noblesa egípcia i simbolitzava poder i estatus. Tanmateix, una dieta abundant en greixos animals i combinada amb un estil de vida probablement sedentari va poder agreujar els seus problemes físics i debilitar el seu sistema immunitari.
Tutankamón va accedir al tron amb tot just nou anys, en un període convuls després del regnat d'Akenatón
No va ser l'únic factor. L'endogàmia, freqüent en les dinasties reials egípcies, també hauria contribuït a la seva fragilitat òssia i a diverses malformacions. Tot i així, l'alimentació va tenir un paper rellevant en el deteriorament de la seva salut, recordant-nos que fins i tot en l'entorn més privilegiat, els excessos passen factura.
Curiosament, els egipcis ja eren conscients de la relació entre dieta i benestar. El Papir Ebers, un dels tractats mèdics més antics coneguts, recull remeis i recomanacions vinculades a la nutrició, com l'ús de la mel com a desinfectant o infusions de comí per alleujar problemes digestius. La lliçó que deixa la vida de Tutankamon és tan antiga com vigent: el que mengem influeix decisivament en la nostra salut i, en ocasions, també en el nostre destí.