Els germans Torres han donat una volta completa a un clàssic universal amb una proposta que no deixa indiferent com ho és una pizza que trenca tant en ingredients com en forma. Lluny de la base plana tradicional, la seva versió es presenta com una bola tancada, gairebé un pa farcit, que amaga al seu interior una combinació potent de botifarra i cansalada ibèrica. La realitat és que no estem davant d'una pizza convencional. Aquí el concepte canvia per complet. La massa embolcalla el farcit i el protegeix durant l'enfornat, concentrant els sabors a l'interior i creant una textura que barreja el cruixent de l'exterior amb un interior sucós i molt aromàtic.

Una recepta que no té res a veure amb les pizzes que trobem a Itàlia

Una massa clàssica amb un farciment contundent

I és que tot comença amb una massa de pizza tradicional. Farina de força, aigua tèbia, llevat fresc, sal i un rajolí d'oli d'oliva. S'amassa durant uns 10–15 minuts fins a aconseguir una textura elàstica i uniforme, i després es deixa fermentar entre dues i tres hores, o fins i tot tota la nit, per potenciar-ne el sabor.

D'aquesta manera, mentre la massa reposa, es prepara el farcit, que és on hi ha la veritable personalitat del plat. La barreja de botifarra esmicolada, cansalada ibèrica, col en juliana i pinyons crea una base intensa i molt equilibrada. La realitat és que el procés és clau. Primer es daura la cansalada amb una caiena per aportar un toc picant. Després s'afegeix la botifarra i es cuina fins que estigui ben marcada. Finalment, s'incorpora la col, que aporta frescor i equilibra el greix del conjunt.

Una forma que trenca amb tot allò establert

La realitat és que el gran canvi és en el muntatge final. Una vegada la massa ha fermentat, s'estira i es col·loca el farciment al centre. En lloc de deixar-lo obert com una pizza tradicional, es tanca completament formant una bola. A partir d'aquell moment, se li dona la volta perquè el tancament quedi a la base i es fa una creu a la part superior. Aquest petit tall permet que la massa respiri durant l'enfornat i evita que es trenqui de forma irregular.

La cocció es fa a uns 230 ºC durant 15–20 minuts, fins a aconseguir un exterior daurat i cruixent. L'interior, mentrestant, es manté sucós gràcies als sucs del farciment. Abans de servir, es deixa reposar uns minuts perquè els sabors s'assentin i sigui més fàcil tallar-la.

Així doncs, els Germans Torres han creat una recepta que desafia qualsevol idea preconcebuda de pizza. No és un plat per a puristes, sinó una proposta atrevida que barreja tradició catalana amb tècnica fornera. Una manera diferent d'entendre la cuina, on l'important no és seguir normes, sinó reinterpretar-les amb sentit.