A l'estiu, tota cuca viu. Però sembla que a Barcelona, menys. Amb la calor, molts barcelonins marxem escopetejats cap a destinacions en els que la sal marina, les brises nocturnes refrescants i els plans estiuencs s'emporten tota l'atenció. Ara bé, la Barcelona dels mesos de juliol i agost presenta molts encants que només es poden gaudir a l'estiu així que, per a qui decideixi descobrir-los, us presento 7 opcions per fugir de la calor amb bones menges i excel·lents vistes tenyides per les postes de sol.
Un trio excepcional en què la cuina japonesa i la visió des de les alçades de l'skyline i el front marítim de la nostra ciutat en són el fil conductor. Al pis 23è de l'Hotel Nobu es troba la cuina celebrada internacionalment del cèlebre xef Nobu Matsuhisa, on la tradició japonesa es fusiona amb matisos locals i prima l'excel·lència de la matèria primera. Si es puja 4 pisos més, la visió de la nostra ciutat es podrà maridar amb bons còctels i tapes, tant les clàssiques, com les versions més informals de la mateixa carta del Nobu. Els imperdibles: el bacallà negre amb miso, el tobanyaki de marisc o el tàrtar d'hamachi amb caviar.
També en clau japonesa, però en aquesta ocasió a l'W Barcelona, Noxe desembarca a l'estiu per oferir la cuina d'en Amuza Song, que aposta per mostrar la tradició a través de les receptes més tradicionals i les execucions més puristes. Amb un còctel a la mà, pensat per acompanyar aquestes viandes, els comensals pràcticament tindran el mar Mediterrani als seus peus des del 26è pis i a mesura que la nit caigui, moure's al ritme de l'oci nocturn en el mateix restaurant ofereix, ja en format de club. Els protagonistes? Plats com el salmó nanbanzuke (salmó confitat amb verdures agredolces al sake amb gingebre i bitxo), el maze gohan (arròs amb salmó, rovell d'ou curat amb soja, verdures, ous de salmó ikura, fulles de shiso i sèsam) o el nigiri de ventresca de tonyina.
Roka, del xef Rainer Beck, s'instal·la al complex Marina Coastal Club de l'Hotel Arts en un concepte efímer que trasllada a la terrassa la seva proposta basada en la robatayaki japonesa i les elaboracions més conegudes de la tradició nipona, vestint-se del producte local pel gaudi del paladar local. A la taula no pot faltar el sushi de wagyu amb caviar Oscietra, els dumplings de cranc reial o el besuc amb miso i ceba vermella.
Seguim amb més vistes, en aquesta ocasió d'un clàssic de la gastronomia barcelonina, la Torre d'Alta Mar, a 75m d'alçada i oferint el fet de poder contemplar Barcelona en 360°, des de fa 20 anys. El telefèric, símbol de modernitat quan es va implantar al 1929 en ocasió de l'Exposició Universal, cobra ara un nou sentit de pertinença per a la ciutat, ja que més enllà de la ubicació i unicitat de l'emplaçament del restaurant, aquí se serveixen grans plats de cuina tradicional amanits amb tocs orientals de la mà del xef Albert Dolcet. Uns exemples d'aquesta cuina de sabor i gran qualitat, per fer venir salivera: la brandada de bacallà amb wonton (amb rovell d'ou fregit i crema d'all negre), el llenguado a la beurre blanc amb caviar i arròs negre o una excepcional bullabesa.
Ara dirigint les vistes al port, Terraza Martínez és una destinació gastronòmica indiscutible. Enfilat a Montjuïc, aquesta guingueta (en els seus inicis) mostra ara una aparença formal de restaurant, en ocasió del seu desè aniversari, però continua oferint plats d'essència i arrossos en un context de festa, informalitat i gaudi còmplice. Juanba Agreda, que ja havia format part del Terraza inicial, torna a la casa per reformular els plats clàssics i mostrar una evolució molt interessant cap al tapeo i la cuina que es comparteix. Bona mostra en són els arrossos, hits històrics com n'és l'Arròs Martínez, una saborosa paella clàssica valenciana de conill i pollastre. Com seguir el festeig? Amb l'ensaladilla russa de ventresca de tonyina, la suprema croqueta de pernil ibèric o la cassola de cloïsses "fines" amb consomé i dauets de pernil ibèric.
El telefèric, símbol de modernitat quan es va implantar al 1929 en ocasió de l'Exposició Universal, cobra ara un nou sentit de pertinença per a la ciutat, ja que més enllà de la ubicació i unicitat de l'emplaçament del restaurant, aquí se serveixen grans plats de cuina tradicional amanits amb tocs orientals
Els arrossos mouen muntanyes, més que la voluntat. Per això, al rooftop de l'Hotel Palace han instal·lat un restaurant pop up on, benauradament, en són l'estrella: a l'Arròs, amb un menú tancat (per 68€), s'ofereix capturar la brisa marina, les aromes de la cuina marinera i el sol daurant la pell que un dinar o sopar amb arròs porta a tothom a la ment. I tot plegat, ensumant amb fruïció les flors que coronen la pèrgola mentre hom es cruspeix un arròs melós de llamàntol, un arròs negre de calamar o un arròs de gamba vermella amb peus de porc. No falten els entrants en aquest menú, ni la inclusió en el menú de cava o vi per a dues persones. Cal, però, reservar amb antelació perquè aquest oasi arrosser només compta amb 16 seients.
Tornem a Montjuïc per buscar en aquest emplaçament singular, pulmó de la ciutat i santuari de qui cerca les vistes de la Barcelona estesa fins allà on arribi la visió un altre moment gastronòmic memorable i terriblement estiuenc. Doncs aquí, i mentre duri el Festival Grec, al mirador del Teatre Grec s'instal·la Farm to Table, el projecte pop up dels restauradors Marc Santamaria i Raquel Blasco del famós Casa Xica.
Amb taules i cadires escampades amb gust rere la balustrada amb millors vistes de la ciutat, Farm to Table està obert tant pels assistents als espectacles del Grec com als visitants sense entrada aquests últims sempre que sigui en un segons torn que comença a les 22h. Al menú degustació, que inclou 3 plats i postres, se li suma un altre d'interpretació vegana, pel mòdic preu de 35€ per persona en un corol·lari de celebració del receptari català com el suquet de peix de la Costa Brava o la brandada de bacallà amb crostes cruixents de cigró.
I el recorregut es finalitza en aquesta muntanya sagrada, també, perquè l'Hotel Intercontinental ha creat una pop up d'estiu buscant l'aire lliure i les vistes a Montjuïc, agafant-ne el nom i traduint-ne les sensacions en plats que busquen agradar a un nombre ampli de clienteles: ceviches, steak tartars, amanides i altres viandes fredes es combinen amb gambes de la costa, zamburinyes a la planxa o una deliciosa romescada de rap, calamar i llagostí. Veure com el capvespre dibuixa el MNAC amb jocs de llum i ombra, és sempre un gran espectacle.