Una barra de pa del dia anterior no està necessàriament perduda. Quan el pa queda dur, molta gent intenta salvar-lo mullant-lo massa, escalfant-lo directament al microones o deixant-lo molts minuts al forn. El resultat acostuma a ser decebedor: una molla gomosa, una crosta humida o, al contrari, una barra encara més seca. Els flequers expliquen que el secret és retornar una petita quantitat d’humitat al pa i escalfar-lo prou perquè la crosta recuperi la textura, però sense arribar a ressecar-ne l’interior. Amb aigua, calor i uns minuts es pot aconseguir que torni a semblar acabat de fer.
Un truc senzill per recuperar la textura ideal d'un bon pa
Una mica d’aigua i uns minuts al forn
El primer pas és escalfar el forn a uns 180 graus. Mentrestant, cal humitejar lleugerament la superfície de la barra. Es pot passar ràpidament sota un raig molt fi d’aigua o mullar-se les mans i fregar la crosta. El pa no ha de quedar xop: només necessita una capa mínima d’humitat exterior. Si la barra és petita, unes quantes gotes ben repartides poden ser suficients.
Després s’ha de posar directament sobre la reixeta del forn, sense embolicar-la amb paper d’alumini. Si es cobreix completament, el vapor queda atrapat i estova la crosta, que és precisament el que es vol evitar. La reixeta permet que l’aire calent circuli per tota la barra i que la superfície torni a quedar cruixent.
Una barra mitjana acostuma a necessitar entre cinc i vuit minuts. Si és molt grossa o està especialment dura, pot arribar als deu minuts, però convé revisar-la sovint. L’objectiu no és tornar-la a coure, sinó escalfar la molla i evaporar l’excés d’aigua de la crosta. Quan desprèn aroma de pa calent i la superfície recupera fermesa, ja es pot retirar.
El repòs evita que quedi humida per dins
Un dels errors més habituals és tallar el pa immediatament després de treure’l del forn. En aquell moment encara hi ha vapor acumulat a l’interior. Si s’obre massa aviat, la molla pot semblar excessivament humida i enganxosa. Els flequers recomanen deixar-lo reposar entre dos i cinc minuts sobre una reixeta abans de tallar-lo.
El microones, en canvi, només és útil si el pa es consumirà immediatament. Escalfar-lo uns segons pot estovar la molla, però al cap de poca estona acostuma a endurir-se encara més. Això passa perquè la calor redistribueix la humitat temporalment, però no recupera la crosta. Si no hi ha forn, es pot utilitzar una paella amb tapa durant uns minuts a foc molt baix, vigilant que no es torri massa.
També és important entendre que aquest truc funciona millor amb pa d’un dia o dos. Si presenta floridura, mala olor o taques estranyes, no s’ha d’intentar recuperar. La floridura pot haver penetrat més enllà de la zona visible, de manera que tallar-ne només el tros afectat no és una solució segura. Per evitar que torni a passar, la barra s’ha de conservar dins d’una bossa de roba o paper, en un lloc fresc i sec. La nevera accelera l’enduriment del pa. Si no es consumirà aviat, és millor congelar-lo tallat i escalfar només les porcions necessàries. Així es conserva millor la textura i s’evita haver de rescatar tota la barra l’endemà.