La temporada de préssecs és curta, dolça i molt esperada. Potser la més anhelada quan parlem de fruites o verdures i és que no hi ha res com l'explosió de suc i aroma en clavar-los la dent al ple estiu. Tanmateix, cada dia és més habitual la conversa que gira sobre el fet que “els préssecs d'avui no tenen el mateix gust que els d'abans”. I potser, en aquest cas, part de la culpa sigui nostra. Hi ha un gest que fem pràcticament tots que només ens ajuda a arruïnar per complet el sabor de la fruita preferida de l'estiu: posar els préssecs a la nevera abans de temps.
L'error que arruïna el sabor dels préssecs
A temperatures inferiors a 5 °C, les reaccions químiques que generen els deliciosos compostos aromàtics es paralitzen i la polpa es torna ferma i farinosa. El resultat és un préssec dur, insípid i sense el seu característic perfum estival. Així, en la teva pròxima visita a la fruiteria, busca peces sense zones verdes, que no siguin gaire durs i amb una aroma que ens recordi, precisament, a un préssec. Evita els exemplars excessivament durs —aquests solen haver-se recollit encara verds per suportar millor el transport sense pensar en el sabor— i, una vegada a casa, oblida la temptació de guardar-los al calaix fred. Col·loca'ls en una bossa de paper a temperatura ambient, en un racó ben ventilat. Gràcies a l'etilè que desprenen, maduraran de manera uniforme en un o dos dies i desenvoluparan tot el seu caràcter.
Només quan sentis que el préssec està a punt de passar-se val la pena posar-lo a la nevera, i únicament si no el consumeixes immediatament. En aquest cas, guarda'l un màxim de 48 hores a 4 °C per alentir la seva descomposició sense alterar les seves aromes. Això sí, abans de servir-lo, deixa que reposi 15 minuts fora del fred, aquell breu temps a temperatura ambient permetrà que es reactivi l'alliberament de sucs i perfums, tornant-li la seva gràcia.
Més pautes a corregir: un toc de mestre
El fred és el més comú, però no l'únic que comentem. Apunta aquesta llista. En primer lloc, apilar-los en plàstic. La humitat atrapada afavoreix l'aparició de taques i putrefacció en els punts de pressió. Millor, en una safata o caixa oberta. Servir-los gelats. Entre mos i mos, refresquem la boca, però el fred torna a callar els matisos. Treure'ls del frigorífic i menjar-los massa freds ens deixa sense sabor. Comprar “per si de cas”. Tenir sempre de reserva préssecs verds no és sinònim d'un gran estoc, sinó de moltes peces que mai no arribaran a ser saboroses.
Si vols anar un pas més enllà i realçar encara més el seu sabor, prova aquestes dues tècniques que marquen la diferència. Macerat exprés: talla el préssec en grills i deixa'ls reposar 10 min en un bol amb un fil de mel i unes fulles de menta fresca. La mel potencia els seus sucres naturals i la menta aporta un contrapunt refrescant. Rostit lleuger: ombreja la graella o la planxa i col·loca els préssecs, amb la pell cap a baix, durant 2 min. La calor suau caramel·litza la seva superfície sense endurir l'interior, alliberant notes fumades i aprofundint el sabor. Amb tots aquests trucs, aquest estiu no voldràs deixar de menjar préssecs.