Amb l'arribada de la tardor, els boscos s'omplen d'un dels seus fruits més apreciats: la castanya, aquell petit tresor que, a més d'evocar-nos xemeneies i mercats ambulants, té una història tan humil com fascinant. En temps d'escassetat, guerra o sequera, quan el blat era un luxe i els camps romanien abandonats, les castanyes es van convertir en un autèntic salvavides per a les comunitats rurals. Com ens expliquen molt bé al compte d'Instagram @nexonatura, la seva abundància als boscos i el seu perfil nutricional similar al dels cereals, ric en midó, fibra i minerals, la van convertir en un substitut perfecte del pa tradicional. D'aquesta necessitat va néixer el famós pa dels pobres o pa de la guerra, un producte tan senzill com simbòlic, fet a base de farina de castanya, aigua i paciència.
És època de pa de pobres
Aquest pa, de gust lleugerament dolç i textura densa, va ser durant segles un aliment bàsic en zones muntanyoses de Catalunya, el nord d'Itàlia o la regió francesa de Còrsega, on les castanyes eren un autèntic motor de supervivència. La recepta es transmetia de generació en generació, especialment entre els mesos d'octubre i desembre, quan els garrots espinosos queien de l'arbre, alliberant el seu fruit més esperat. La raó és que la castanya, botànicament parlant, és un aqueni, un fruit que conté una sola llavor coberta per una fina capa marró brillant, el pericarpi, que s'ha de retirar abans de consumir-lo. La seva senzillesa i la seva capacitat per adaptar-se a l'entorn la van convertir en una joia alimentària que avui torna a reivindicar-se com a símbol de sostenibilitat i memòria gastronòmica.
El procés d'elaboració del pa de castanya és tan poètic com rústic. Les castanyes s'assecaven al foc o al sol durant dies, després es pelaven i es molien fins a obtenir una farina fina, naturalment dolça, sense gluten i amb un aroma inconfusible. Aquesta farina es barrejava amb aigua i un pessic de sal, i es coïa lentament al forn o sobre pedra calenta. El resultat era un pa fosc, nutritiu i de llarga conservació, ideal per a qui no es podia permetre el pa de blat. Avui, reinterpretat per molts forners artesans, s'ha convertit en una delícia de tardor que combina de meravella amb formatges curats, mel o embotits.
Aquest pa combina de meravella amb formatges curats, mel o embotits
Això sí, cal anar amb compte en collir aquest fruit: no totes les castanyes són comestibles. La castanya d'Índies, molt comuna en parcs i jardins, és tòxica i fàcil de distingir pel seu eriçó més petit i amb menys espines. L'autèntica castanya comestible, la del castanyer europeu, s'obre de forma natural quan madura i cau de l'arbre. Així que, si aquesta tardor t'animes a tastar el pa dels pobres, fes-ho amb les autèntiques protagonistes de la temporada i celebra, amb cada mos, la intel·ligència dels qui van saber transformar la necessitat en tradició i la humilitat en sabor.