L'ensaladilla russa amb marisc s'ha convertit en un d'aquells plats freds que semblen pensats per alleujar el caos nadalenc, perquè combina la comoditat, la frescor, la versatilitat i aquest toc festiu que aporten els llagostins, el salmó o els bastonets de surimi sense necessitat de complicar-se massa a la cuina. És un encert per a aquells que volen un entrant que pugui preparar-se amb antelació i que funcioni igual de bé com a canapè, com a part d'un bufet fred o fins i tot com a protagonista d'un sandvitx improvisat quan arriben visites inesperades. Aquest tipus d'ensaladilla, a més, manté el millor de la versió tradicional, la suavitat de la patata, la untuositat de la maionesa i la frescor del vinagre, però suma una dimensió clarament més nadalenca, més fresca i més luxosa, que la converteix en una opció perfecta per obrir qualsevol àpat festiu.
Ensaladilla russa amb marisc: el plat perfecte per Nadal
L'essència d'aquesta recepta rau en respectar-ne la base: patata bullida, ou ratllat, maionesa abundant i un toc de vinagre que desperta tots els sabors. A partir d'aquí, cada família aporta els seus costums, i és justament aquí on l'ensaladilla russa amb marisc mostra el seu punt fort. Hi ha qui hi afegeix pebre del piquillo, qui prefereix incloure carxofes, qui no renuncia a una bona tonyina en conserva, o qui aposta per una barreja generosa d'escabetxats com cogombrets, tapes farcides o cebetes cruixents. Aquesta llibertat converteix aquest plat en una mena de llenç comestible que admet pràcticament qualsevol combinació capaç d'equilibrar frescor, cremositat i un toc salí.
En la seva versió marinera, els llagostins picats, els bastons de cranc i, si es vol arrissar el ris, unes làmines fines de salmó fumat, aporten un caràcter més fresc, lleugerament iodat, que combina de meravella amb la suavitat del conjunt. I si es busquen sabors més clàssics, es poden sumar pèsols dolços, pastanagues baby, espàrrecs blancs o petits trossos de pebre rostit, que aporten color i textura sense restar protagonisme al marisc. La clau, com sempre, és barrejar amb suavitat i deixar reposar la barreja perquè els sabors s'integrin, aconseguint aquesta textura intermèdia entre el cremós i el sucós que tant agrada.
Un punt fort de l’ensaladilla és que es presta a presentacions de tota mena
Un avantatge inqüestionable és que aquesta amanida es presta a presentacions molt vistoses sense exigir esforç: vol-au-vents farcits per a un aperitiu, motlles per a un emplaçat més elegant o fins i tot una safata decorada amb llagostins sencers, olives o petits fils de salmó. Freda, equilibrada i absolutament festiva, l'ensaladilla russa amb marisc demostra que de vegades els plats més senzills són els que millor funcionen per rebre, compartir i gaudir sense presses durant el Nadal.