Hi ha dolços que no només omplen la boca de sabor, sinó també la memòria d'imatges, veus i racons que crèiem gairebé oblidats, i un d'ells són els pastissets, aquesta mossegada tan humil com evocadora que forma part del paisatge emocional dels qui han crescut a les Terres de l’Ebre i altres comarques veïnes. El més fascinant d'aquest dolç, tal com recorda el creador de contingut @loparlar_tortosi a Instagram, és que té un origen medieval, documentat ja al segle XV, i, tanmateix, continua sent capaç de transportar-te a la infància amb la mateixa facilitat amb què l'aroma del forn omplia les cases de poble. El seu sabor, la seva textura i el seu aspecte rústic connecten passat i present, convertint-se en un símbol deliciós de continuïtat cultural i de cuina transmesa de generació en generació.
El dolç de les Terres de l'Ebre que té origen medieval
Els pastissets no són exclusius d'una sola zona, encara que en cada lloc adquireixen matisos propis. Són típics de les Terres de l’Ebre, però també dels Ports, el Maestrat, la Ribera del Xúquer, la Marina i fins i tot d'algunes àrees de Mallorca. En certs territoris se'ls coneix amb el nom de casqueta, una denominació que té una explicació molt curiosa: la paraula es refereix a la duresa de la seva capa exterior, una crosta ferma que en èpoques antigues costava mastegar i que contrastava amb el seu interior suau i dolç. Avui dia les masses són més delicades, més mantegoses i menys dures, però aquest nom ha sobreviscut perquè la tradició, igual que la memòria gustativa, gairebé mai no desapareix.
Segons recorda aquest creador, aquestes delícies apareixen esmentades a l'Espill de Jaume Roig, un text del segle XV que demostra que ja aleshores formaven part del receptari quotidià. El curiós és que, tot i els segles transcorreguts, l'essència del dolç amb prou feines ha variat: una massa fina, lleugerament cruixent, que envolta un farcit dolç i aromàtic. El més tradicional és el de cabell d'àngel, aquest farcit daurat i brillant obtingut de la carabassa confitada que tantes generacions han provat sense saber que estaven degustant un llegat culinari històric.
L'essència d'aquest dolç amb prou feines ha variat: una massa fina i lleugera i un farcit dolç
Tot i així, els pastissets no es limiten a un sol farciment. També s'elaboren amb pasta de moniato, de taronja, o amb barreges que canvien segons l'època de l'any i la disponibilitat. La massa sol aromatitzar-se amb anís, amb ratlladura de llimona o amb oli d'oliva suau, cosa que aporta un perfum càlid i profundament mediterrani. El resultat és un dolç senzill, però amb una identitat poderosa, que representa tant la imaginació de la rebosteria tradicional com la força de la cuina popular que s'ha transmès silenciosament durant segles. Menjar un pastisset, al final, és obrir una petita finestra al passat i comprovar que, malgrat el temps, hi ha sabors que continuen sent exactament com els recordàvem.