Fer croquetes a casa és una meravella, però també és una d’aquelles receptes que demanen temps, paciència i una bona estona entre fogons. Cal preparar la beixamel, deixar-la refredar, donar forma a cada peça, arrebossar-la i fregir-la. Si t’agrada aquell interior cremós i el contrast amb una capa cruixent, però no tens cap intenció de passar per tot aquest procés, aquesta versió és perfecta. La idea és preparar una mena de croqueta gegant per menjar amb cullera, inspirada en els sabors de la carbonara: guanciale, parmesà, rovell d’ou, pebre negre i una beixamel molt cremosa acabada amb pa ratllat gratinat.
Unes croquetes a l'estil carbonara sense complicar-se
Una beixamel cremosa amb gust de carbonara
Per preparar-la necessitaràs 100 grams de guanciale, 25 grams de mantega, 45 grams de farina, 500 mil·lilitres de llet, tres rovells d’ou, 50 grams de parmesà, 40 grams de pa ratllat, sal, pebre negre i una mica més de parmesà per acabar. Si no trobes guanciale, es pot substituir per cansalada curada, tot i que el resultat tindrà un sabor lleugerament diferent.
Comença tallant el guanciale a trossets petits i posa’l en una paella sense gaire greix afegit. Cuina’l a foc mitjà fins que quedi ben daurat i cruixent i hagi deixat anar part del seu greix. Retira’l i reserva’l. A la mateixa paella, incorpora la mantega i deixa que es fongui. Afegeix-hi la farina i remena-la durant un parell de minuts perquè perdi el gust de cru.
Ara incorpora la llet gradualment mentre remenes amb unes varetes. És important no abocar-la tota de cop: així evitaràs els grumolls i podràs controlar millor la textura. Continua cuinant fins a obtenir una beixamel cremosa, una mica més fluida que la que faries servir per donar forma a unes croquetes tradicionals. En un bol a part, barreja els rovells amb el parmesà ratllat i una bona quantitat de pebre negre acabat de moldre. Retira la beixamel del foc abans d’incorporar aquesta barreja perquè els rovells no quallin de cop. Remena ràpidament fins que tot quedi integrat i afegeix-hi també el guanciale cruixent.
El gratinat és el que la converteix en una falsa croqueta
Passa tota la barreja a una safata petita apta per al forn. La textura ha de recordar l’interior d’una croqueta acabada d’obrir: cremosa, espessa però encara fàcil de menjar amb cullera. Cobreix la superfície amb el pa ratllat i una capa generosa de parmesà ratllat. No cal arrebossar res ni manipular la massa amb les mans.
Porta la safata al forn a 200 graus durant uns 8 o 10 minuts, preferiblement amb el gratinador durant la part final, fins que la superfície estigui ben daurada. També es pot fer a l’airfryer utilitzant un recipient adequat i vigilant els últims minuts perquè el pa ratllat no es cremi.
El resultat és precisament el que promet el nom: croquetes per a mandrosos. A sota hi ha una crema intensa, amb parmesà, rovell i guanciale; a sobre, una crosta seca i cruixent que recorda l’arrebossat tradicional. No són croquetes en sentit estricte, però reprodueixen el millor contrast del plat sense haver de refredar, formar, arrebossar ni fregir una sola peça.