La síndria és una de les fruites més agraïdes de l’estiu, però gairebé sempre acaba servida igual: tallada a daus, en una safata freda o directament en rodanxes. El carpaccio de síndria és una manera molt més vistosa de portar-la a taula sense complicar-se gens ni mica. Només cal tallar-la molt fina, afegir-hi formatge feta i acabar-la amb una vinagreta ràpida de mel, llimona i oli d’oliva. En cinc minuts es pot tenir un entrant fresc, lleuger i amb aquell punt dolç, salat i àcid que fa que sembli una recepta de restaurant.
Una simple síndria no fa un plat espectacular, però feta carpaccio és molt interessant
Una manera diferent de servir la síndria
La gràcia d’aquest plat és que no necessita cocció ni tècnica complicada. La síndria fa de base, com si fos un carpaccio clàssic, però substituint la carn o el peix per una fruita plena d’aigua, dolça i molt refrescant. El més important és tallar-la en làmines fines. No cal que siguin perfectes, però sí que convé que quedin prou planes perquè cobreixin bé el plat i absorbeixin millor la vinagreta.
El formatge feta és el contrapunt que equilibra la recepta. Com que és salat, intens i una mica esmicoladís, combina molt bé amb la dolçor de la síndria. No se n’ha de posar massa: amb una mica repartida per sobre n’hi ha prou perquè cada mossegada tingui contrast sense tapar el gust de la fruita. També es pot trencar amb els dits per aconseguir un acabat més natural i menys rígid.
La vinagreta és igual de senzilla. Es barreja una culleradeta de mel amb el suc de mitja llimona i una cullerada d’oli d’oliva verge extra. La mel arrodoneix el punt dolç, la llimona dona frescor i l’oli aporta textura. El resultat no ha de ser una salsa pesada, sinó un amaniment lleuger que faci brillar la síndria i doni més profunditat al plat.
El truc perquè quedi fresc i equilibrat
Perquè aquest carpaccio funcioni de veritat, la síndria ha d’estar ben freda. Si es talla just abans de servir, conservarà millor la textura i no deixarà anar tanta aigua al plat. També és recomanable muntar-lo a última hora, perquè la vinagreta no estovi massa la fruita ni dilueixi el gust del formatge.
Es pot acabar amb pebre negre, unes fulles de menta o alfàbrega, o fins i tot una mica de ratlladura de llimona si es vol reforçar l’aroma fresca. Són detalls petits, però ajuden a convertir una recepta mínima en un entrant molt més complet. També funciona molt bé com a plat per compartir, sobretot en àpats informals, sopars a la terrassa o dies de calor en què no ve de gust encendre els fogons.
El millor d’aquesta recepta és que juga amb ingredients molt simples i els presenta d’una manera diferent. No cal fer res complicat perquè la síndria sembli nova: tallada fina, amanida amb criteri i combinada amb feta, gairebé sense esforç, es converteix en un carpaccio molt refrescant, ràpid i perfecte per aprofitar l’estiu sense passar més de cinc minuts a la cuina qualsevol dia calorós d'estiu.