Durant molts anys, rentar el pollastre abans de cuinar-lo s’ha considerat una manera de deixar-lo més net i segur. Però avui sabem que passa just el contrari. Passar la carn crua sota l’aixeta no elimina els bacteris de manera efectiva i, a més, pot afavorir que microorganismes potencialment perillosos acabin repartits per la pica, l’aixeta, el marbre o els estris de cuina. La forma realment segura de preparar el pollastre no és rentar-lo, sinó manipular-lo correctament i cuinar-lo fins que arribi a una temperatura suficient al centre.
El problema no és el pollastre, sinó les esquitxades
El pollastre cru pot contenir bacteris com Campylobacter o Salmonella. Quan el posem sota un raig d’aigua, les petites esquitxades poden transportar aquests microorganismes a superfícies properes, fins i tot a una distància que no percebem a simple vista. Això és el que es coneix com a contaminació creuada i és un dels principals riscos de rentar carn crua a la cuina.
Per aquest motiu, és preferible treure el pollastre de l’envàs i portar-lo directament a la paella, al forn o al recipient on el vulguem preparar. Si hi ha excés de líquid superficial, es pot retirar amb paper de cuina, descartant-lo immediatament i rentant-se bé les mans després. També cal evitar utilitzar els mateixos ganivets, plats o taules de tallar per manipular aliments que després menjarem crus sense haver-los rentat abans.
Rentar-lo amb aigua, vinagre, llimona o qualsevol altra barreja casolana tampoc substitueix la cocció. Aquests mètodes poden modificar lleugerament el sabor o la superfície de la carn, però no garanteixen l’eliminació dels microorganismes. El pollastre pot semblar més net després d’esbandir-lo i, tanmateix, continuar contenint bacteris.
La temperatura és el que realment elimina el risc
La clau és cuinar completament el pollastre. Com a referència de seguretat alimentària, la part més gruixuda de la carn ha d’arribar aproximadament als 74 °C. Utilitzar un termòmetre de cuina és la manera més fiable de comprovar-ho, especialment quan preparem pits gruixuts, cuixes o un pollastre sencer, perquè l’exterior pot estar ben daurat mentre l’interior encara no ha arribat a una temperatura segura.
Tampoc és recomanable confiar només en el color. Que la carn ja no sigui rosada o que els sucs semblin transparents pot servir com a orientació, però no ofereix la mateixa precisió que un termòmetre. La temperatura interna és la que permet assegurar que els microorganismes potencialment presents han estat destruïts durant la cocció.
Després de manipular el pollastre cru, també és important rentar-se bé les mans amb aigua i sabó i netejar totes les superfícies i estris que hi hagin estat en contacte. Per tant, el gest que sembla més higiènic pot acabar augmentant el risc. El pollastre no necessita passar per l’aixeta: una manipulació correcta, evitar la contaminació creuada i una bona cocció són les mesures que realment el fan segur.