El vi de Porto és una beguda única al món. Un vi amb una graduació alcohòlica superior a l'habitual, però que tampoc està tan per sobre com per arribar a ser un licor. S'elabora com un vi, però se li fan algunes 'trampes' per a que es converteixi en un elixir molt singular. T'expliquem tots els detalls d'aquesta beguda tant particular.
Què és el vi de Porto?
De vins n'hi ha de tota mena: blancs, negres, rosats, tranquils, escumosos, secs, afruitats, dolços... De licors, d'altra banda, també n'hi ha de diferents: blancs, negres, més forts, més suaus, més vells, més joves... Però el vi de Porto és un tipus de beguda que no entra en cap d'aquestes classificacions. És un producte diferent, a mig camí entre un vi i un licor, que se sol prendre com a digestiu, tot i que també pot maridar diversos plats.
El vi de Porto és un tipus de beguda que no entra en cap d'aquestes classificacions. És un producte diferent, a mig camí entre un vi i un licor
Com el seu nom indica, es tracta d'una beguda endèmica de Porto. Una ciutat al nord de Portugal que reuneix les característiques climàtiques ideals per elaborar aquest tipus de vi. De fet, si ens posem puristes, el millor vi de Porto s'elabora a la riba esquerra del riu Duero, al municipi de Vilanova de Gaia, just davant de Porto. En certa manera, el millor vi de Porto no és de Porto, sinó que és de Vilanova. En qualsevol cas, es tracta d'una regió vinícola única amb molta història, en la qual s'hi fa un vi especial, de diverses varietats, i amb un mateix segell de qualitat. Un vi que es comença elaborant igual com es faria un vi tranquil, amb la diferència que se li afegeix alcohol de 77% (i no del 95 o 96% com en altres elaboracions com el Jerez) a mig procés de fermentació, fet que dona com a resultat un vi potent i amb una graduació al voltant del 20% d'alcohol.
Com s'elabora el vi de Porto?
El vi de Porto és més dolç que el vi normal. Una dolçor provinent dels mateixos sucres de la fermentació, mai de sucres afegits de manera externa. Però que el vi de Porto sigui dolç és fruit de la casualitat. A principis del segle XIX, el de Porto era un vi sec. L'any 1809, però, es va produir un raïm amb una altíssima quantitat de sucre, que va fer que el vi resultant de la fermentació d'aquest raïm fos molt més dolç del que era habitual fins aleshores. L'anyada va agradar tant a la població que a partir d'aleshores es va començar a controlar molt més la fermentació per a que el raïm extragués al màxim tots els sucres que tingués, i el vi resultant fos el màxim de dolç possible.
Que el vi de Porto sigui dolç és fruit de la casualitat
Els més coneguts són els Porto negres, tot i que també se n'elaboren de blancs. Però els més singulars, sens dubte, són els rosats, una varietat moderna i l'única que no es guarda en botes de fusta. El rosat es guarda en tancs metàlics.
Una altra característa curiosa del vi de Porto és que si en tastem un de l'any 2005, amb 18 anys de maduració, estarem tastant un vi de Porto jove. Tot i haver-se guardat durant gairebé dues dècades, encara es considerarà com un vi jove. Per tastar un vi vell ens n'hauríem d'anar a maduracions de 60 o 80 anys, en endavant. Una singularitat més de les moltes que converteixen aquest vi en un elixir màgic digne de tastar.