Hi ha receptes que defineixen un territori, una forma de viure i d'entendre la cuina. A Sort, en ple cor del Pirineu català, una àvia coneguda com la gastrosàvia Núria s'ha proposat que una d'aquestes joies no es perdi: la girella, l'embotit més singular de Catalunya, o un dels que més. En un vídeo entranyable, ple de calidesa i tradició, ens ensenya pas a pas com preparar aquesta recepta que, durant generacions, ha unit famílies al voltant del foc. La girella és un símbol de l'aprofitament, del respecte pels animals i de la saviesa popular que converteix allò humil en extraordinari. La seva elaboració, com explica la Núria, requereix temps, estima i memòria, tres ingredients que no apareixen a la llista, però que són els més importants.
Una àvia descobreix la seva recepta de la girella
Per fer l'autèntica girella, la Núria comença per l'estómac del xai, que serà l'embolcall de l'embotit. Dins, s'hi barregen els menuts del xai, carn de xai, cansalada magra, arròs, pa, ous, all, llorer, julivert, sal i pebre. Primer, en una paella gran, sofregeix els alls amb fulles de llorer i hi afegeix els menuts del xai, que s'han de coure lentament durant una hora. Aquella aroma, diu, és la que “et porta directe a la cuina d'abans”. Mentrestant, prepara la massa: talla el pa, el barreja amb un ou i el desfà fins a aconseguir una textura homogènia. A aquesta base se li van incorporant els altres ingredients cuits i picats, creant una barreja que combina la força de la carn amb la suavitat del pa i l'arròs.
Aquest embotit, típic del Pallars i l'Alta Ribagorça, es pot menjar fred, tallat a rodanxes, o bé passat per la paella
Quan la massa està a punt, arriba el moment més artesanal: omplir les tripes del corder, amb paciència i precisió, fins a formar la girella. La Núria explica que no ha de quedar ni massa apretada ni massa solta, i que després es cou lentament, deixant que tots els sabors es fonin. Aquest embotit, típic del Pallars i l'Alta Ribagorça, es pot menjar fred, tallat a rodanxes, o bé passat per la paella, on la seva textura es torna melosa i el seu aroma irresistible. Però més enllà del sabor, el que transmet la Núria és una lliçó d'identitat i respecte per la tradició.
Mentre remou la barreja amb les mans, somriu i diu que “fer la girella és recordar els qui la feien abans que nosaltres”. En cada gest, en cada ingredient, hi ha història, família i territori. La seva veu pausada i la seva manera d'explicar ens fan entendre que aquest embotit no és només una recepta, sinó una manera de mantenir viva la cultura pirinenca. I quan al final mostra la girella a punt, daurada i perfecta, hom entén que el que realment ha cuinat la Núria no és només un plat, sinó un tros de memòria catalana embolcallat en amor i saviesa.