La gastronomia ha jugat un paper central en la vida de la gent des de fa segles. La cuina del dia a dia, però sobretot les dates assenyalades, regeixen, o regien, el calendari de molts pobles i viles. Sants, patrons, vigílies i revetlles eren motiu de celebració arreu de Catalunya. A Castelldefels i la costa del Garraf s'hi han celebrat sempre alguns àpats típics que, malauradament, s'estan perdent. L'expert en patrimoni cultural, Jordi Tresserras Juan, explica quines són algunes d'aquestes celebracions al llibre La Cuina de Castelldefels i les cuines del Garraf (Sitges).
Àpats tradicionals de Castelldefels i el Garraf
Si bé és cert que hi ha àpats tradicionals que encara es mantenen arreu de Catalunya, com el dinar de Sant Esteve o la revetlla de Sant Joan, són moltes les celebracions locals, vinculades sobretot a festes religioses, que s'han perdut o s'estan perdent. Al llibre La Cuina de Castelldefels i les cuines del Garraf (Sitges), Jordi Tresserras Juan exposa detalladament quines són aquestes festivitats vinculades a la gastronomia que tradicionalment s'han celebrat en aquesta regió del país:
Sant Sebastià: el 20 de gener, a l'Ermita de Sant Sebastià de Sitges, es tenia molta devoció per un sant que es creia protector de les febres. A l'esplanada de l'ermita s'hi venien alfàbregues i bargallons, els brots tendres del qual es menjaven amb mel. També s'hi venien dolços, com els torrons i els carquinyolis. La festa es va perdre després de la Guerra Civil, però arran de les obres de restauració de l'ermita, es va tornar a celebrar a partir de l'any 2013. Ara, però, no es venen bargallons perquè són una espècie protegida.
Sant Josep: el 19 de març es feia escudella a Castelldefels. Es cuinava sense col ni patata i es feia a base d'una olla dels "quatre ordres mendicants", és a dir, carn de vedella, de moltó, de porc i de gallina, a més d'una bona pilota. Era obligatori dinar a tres quarts d'una i la sopa havien de ser macarrons. També era tradicional menjar crema de Sant Josep amb melindros.
Dimecres de Cendra: aquest dia se celebrava l'enterrament de la sardina. Se solia fer el berenar fora de casa, sobretot a la muntanya. A Castelldefels es menjava bacallà amb allioli o arengades amb casaca.
Sant Ponç: l'11 de maig es feien les tradicionals fires d'herbes remeieres, mel i caramels. Durant els mesos previs a la festa, les famílies es dedicaven a recol·lectar pel massís de Garraf els productes que després vendrien.
Vigília de Tots Sants: el 31 d'octubre es menjava escudella de carabassa de rabequet, moniatos cuits i castanyes torrades. A més, les famílies que s'ho podien permetre menjaven panellets de Can Patuel o de Casa Vives, acompanyats de moscatell i malvasia.
Aquestes festes vinculades a la gastronomia són només un petit tast de l'amplíssim patrimoni cultural de Catalunya. L'obra de Tresserras analitza al detall totes aquestes tradicions per honrar la memòria de la seva terra, a més d'explicar receptes tradicionals lligades amb la història de la comarca.