Escaldes-Engordany, Andorra, és l’escenari on Andorra Taste desplega jornades professionals i degustacions populars per segon any consecutiu. Un format que l’any passat va ser tot un èxit, especialment la part palpable i popular, doncs van ser vora 23.000 platerets els que van servir en total els 16 restaurants que van sortir al carrer per cuinar i oferir la seva gastronomia.
El nexe en comú que lliga Andorra Taste és la reivindicació de la cuina de muntanya, la d’alta muntanya. Contextos molt específics que, més enllà de latituds i països, comparteixen trets definitoris molt interessants. Un d’ells, la lentitud, la que la natura orquestra a una població que n’és sensible per respecte, com a font primària d’alimentació de les seves gents. La cuina d’aprofitament, inherent a aquesta lentitud i sentir pausat, n’és una conseqüència: els recursos són minsos i es condicionen per les estacions, els pilars de ramaders, agricultors, caçadors i recol·lectors furtius. Aprofitar-los és condició sine qua non. En aquests entorns, literalment el territori es menja. A Andorra, als Pirineus catalans, aragonesos o francesos, al Nepal, als Alps suïssos o italians.
Ambient a l’Andorra Taste / Foto: M.G.
La cuina d’alta muntanya respira una alta consciència de sostenibilitat, doncs els restauradors que allà radiquen els seus fogons són sovint fills i filles d’aquella terra on s’ubiquen. Hi ha una implicació emocional que els fa situar-se en un cercle on la natura i el productor són font d’abastiment i inspiració per a tots ells. En tots ells, l’avituallament en autèntic quilòmetre 0 és una realitat i compten amb un factor molt potent: el sabor traspassa les generacions. Els cuiners i cuineres senten que la seva tasca va més enllà de la satisfacció del comensal: han de ser transmissors i preservadors d’una herència. La natura ofereix determinats sabors, que hauran tastat els ancestres i, si tot va bé, tastaran les generacions futures: el present implica preservar i innovar en les presentacions. Una olor trasllada a la memòria a la infantesa, i és aquesta memòria lligada al paladar, que guien els passos de la majoria d’aquests creadors gastronòmics.
En Joan Roca, del Celler de Can Roca (Girona); l’Sven Wassmer del Memories (Bad Ragaz, Suïssa); l’Edorta Lamo, del Arrea (Santikurutze Kanpezu, Àlava); en Benito Gómez en Bardal (Ronda); en Clément Bouvier en Üsus (Tignes, França); en Josetxo Souto i en Ramón Aso amb Callizo (L’Aínsa, Osca) o en Joel Castanyé, a La Boscana (Bellvís, Lleida), per mencionar alguns, tenen el discurs comú que engloba aquestes particularitats gastronòmiques que només l’entorn de l’alta muntanya pot oferir a la cuina i la despensa.
El que relliga Andorra Taste és la reivindicació de la cuina de muntanya, la d’alta muntanya
La cirereta a la trobada professional sobre cuina d'alta muntanya es viurà el divendres 15 de setembre, quan la fira popular d'Andorra Taste i els restauradors del país surten al carrer. Des del mateix divendres fins al diumenge 17 i en un espai habilitat especialment per a l'ocasió al carrer Veedors d'Escaldes-Engordany, es degustaran plats de cuina a preus populars i es podrà gaudir de múltiples activitats gratuïtes com les sessions de showcooking i una programació especial per a nens, tot amanit amb la millor música en directe. Enguany en són 20: Restaurant Mínim’s, Can Manel, Celler d’en Toni, Restaurant de L’Isard, Kao Soldeu, Plató Restaurant, Odetti Bistró, TOC - Anyós Park, Kökosnøt, Sol i Neu Club Hermitage, Sottovoce, Beç, Bruna, Hincha i Mood Sensorial. La part dolça corre a càrrec d’Ana Cerezo Pernilea i les pastisseries Sauleda by Julia Onix, Youcake by Estopiñán y La Pâtisserie Andorra Park Hotel.
L’equip del Kökosnøt, emplatant a l’Andorra Taste / Foto: M.G.
Una oportunitat única per gaudir, en un únic espai, de moltíssimes cuines i discursos gastronòmics de xefs de renom com en Nandu Jubany (Hincha), en Marc Gascons (Bruna) o en Paco Méndez (Toc-Anyós Park) i clàssics gastronòmics de l’escena andorrana, com el Celler d’en Toni, Kökosnøt, Can Manel o el Restaurant de l’Isard. Tot un país que es pot degustar per uns mòdics 4€ el plateret.
Andorra segueix apostant amb fermesa per enarborar la bandera de la gastronomia. Sigui buscant aliats en referents foranis (xefs que no són andorrans i que es troben amb parroquians amb gana, butxaca i il·lusió), sigui reforçant establiments històrics que, amb els seus plats, expliquen la història d’aquesta terra o promovent el discurs i la reflexió, amb les jornades professionals (que per a qui vulgui capbussar-s’hi, gaudirà d’aquests continguts online) i populars d’Andorra Taste. Que vagi de gust!