Sopar tard és un hàbit molt més comú del que sembla, especialment en països com Espanya, però l'evidència científica mostra que no és igual a quina hora menges, fins i tot quan el menjar és aparentment saludable. Diversos estudis han observat que ingerir el sopar a prop de l'hora de dormir canvia la forma en què el cos gestiona l'energia, la glucosa i els greixos. A la nit, el metabolisme funciona de manera menys eficient i l'organisme tendeix a cremar menys greix, mantenint nivells de sucre a la sang més elevats durant més temps. Aquest efecte no només influeix en el pes corporal, sinó que també afecta el risc metabòlic i cardiovascular quan es converteix en un costum repetit.
Què passa al teu cos en sopar tard
Un dels efectes més estudiats de sopar tard és l'impacte directe sobre el control del sucre a la sang. Investigacions han demostrat que, consumint exactament el mateix menjar, un sopar nocturn provoca pics de glucosa més alts i prolongats que quan aquest menjar s'ingereix més d'hora. Això succeeix perquè a la nit disminueix la sensibilitat a la insulina, cosa que dificulta que el cos processi els carbohidrats de forma eficient i afavoreix que part d'aquesta energia s'emmagatzemi com a greix. A llarg termini, aquest patró s'associa amb resistència a la insulina i major risc de diabetis tipus 2.
Menor crema de greix i descans de pitjor qualitat
A més de l'efecte sobre la glucosa, sopar tard redueix la capacitat del cos per cremar greix durant la nit. El rellotge biològic regula processos clau com l'oxidació de lípids, i menjar a deshora interfereix amb aquest equilibri natural. A això se suma l'impacte sobre la son: la digestió activa abans d'anar a dormir pot afavorir reflux, acidesa i desperts nocturns, reduint la qualitat del descans. Dormir pitjor altera hormones com la leptina i la grelina, responsables de la fam i la sacietat, cosa que es pot traduir en més gana i antulls l'endemà.
L'evidència científica també relaciona els sopars tards habituals amb nivells més alts d'inflamació i un perfil metabòlic menys favorable. No es tracta només de calories totals, sinó d'un desajust entre l'horari d'alimentació i el rellotge intern del cos, cosa que l'organisme no gestiona bé de forma crònica, és a dir, com a hàbit sostingut en el temps.
Per aquest motiu, els experts recomanen deixar almenys dues o tres hores entre el sopar i l'hora d'anar a dormir i prioritzar sopars lleugers, rics en proteïnes i vegetals, perquè el teu organisme pugui assimilar-ho d'una forma més natural. Sopar tard de forma puntual no suposa un problema greu, però convertir-ho en hàbit sí que pot tenir conseqüències reals per a la salut.