És sabut que recordar dates d'aniversaris i sants de tots els nostres familiars i amics és una feina gairebé impossible, i és que per molt que els estimem no podem recordar tantes dates. Ara bé, hi ha un sant que mai ningú oblida (si més no perquè és un dia festiu i això ja el fa especial per a tothom): Santa Maria, el 15 d'agost. Cada any, pels volts de la festivitat de l’Assumpció de Maria, el petit municipi de la Selva del Camp, al Baix Camp, es converteix en l’escenari d’un dels tresors més preuats del patrimoni teatral català: el Misteri de la Selva. Aquesta representació religiosa, escrita al segle XIV en català medieval, narra la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu. No només és l’únic text íntegre d’un drama assumpcionista medieval conservat en llengua catalana, sinó que també és una mostra viva de la pervivència del teatre religiós popular.
El Misteri de la Selva és una tradició que uneix generacions i que ha resistit el pas del temps gràcies a la implicació del poble. Aquest article pretén apropar-se als orígens, el contingut i el significat d’aquesta obra única, així com a la seva vigència actual com a patrimoni cultural i espiritual del territori.
El Misteri de la Selva és un dels testimonis més antics i valuosos del teatre religiós medieval en llengua catalana. El text data de finals del segle XIV i ha arribat fins als nostres dies conservat en un manuscrit que actualment es troba a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp. L’obra forma part del gènere dels misteris, una forma teatral d’origen medieval que tenia com a objectiu explicar episodis bíblics o de la vida dels sants d’una manera entenedora per al poble. Malgrat que a la península Ibèrica només se’n conserven uns pocs exemples (com el Misteri d’Elx), el de la Selva destaca per ser el més antic escrit íntegrament en català i per la seva fidelitat al text original.
Una obra en vers català medieval
L’argument gira entorn de la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu, seguint la tradició apòcrifa de la Dormició. L’estructura de l’obra es divideix en diversos quadres escènics que combinen acció dramàtica, diàlegs i cants litúrgics. El text destaca per l’ús del vers català medieval, amb una llengua rica i arcaica, que demostra l’alt nivell cultural dels clergues i poetes de l’època. A més, incorpora elements simbòlics i teològics propis del moment, com ara la presència d’àngels, apòstols i dimonis.
Una eina de transmissió religiosa i cultural
Un dels aspectes més rellevants del Misteri de la Selva és la seva funció com a eina de transmissió religiosa i cultural. El teatre, en aquell context, no era només entreteniment, sinó una manera d’educar el poble en la fe i els valors cristians. Aquesta dimensió pedagògica, unida a la qualitat literària del text, el converteix en una peça clau per entendre la tradició teatral medieval catalana i la seva funció social. Gràcies a la seva conservació íntegra i al fet que encara es representa avui dia, el Misteri ens ofereix una finestra única al pensament, la llengua i la devoció popular de fa més de sis segles.
Un poble unit
La força del Misteri de la Selva rau, en gran part, en la implicació directa i apassionada del poble que el manté viu any rere any. Més d’un centenar de persones —entre actors, músics, tècnics i voluntaris— participen en la representació, gairebé tots ells sense formació professional, però amb un profund compromís emocional i cultural amb l’obra. Els assajos comencen habitualment al mes de juny i s’intensifiquen a mesura que s’acosta el 14 i 15 d’agost, dates en què el Misteri s’escenifica dins l’església parroquial de Sant Andreu. Moltes famílies hi participen des de fa dècades, i no és estrany veure-hi pares, fills i avis compartint escenari, cosa que transforma la preparació del Misteri en una autèntica experiència comunitària.
Així doncs, amb més de sis segles d’història, el Misteri de la Selva no és només una peça teatral d’origen medieval, sinó un símbol d'identitat col·lectiva i fe popular. El seu valor patrimonial va ser reconegut oficialment l’any 2010, quan la Generalitat de Catalunya el va declarar Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, un reconeixement que reforça la importància de preservar aquesta expressió artística única. Aquest distintiu posa en valor la qualitat literària i històrica del text i la tasca de tota una comunitat que, generació rere generació, ha mantingut viva la tradició.