"Vinga, toquem el dos!" és una expressió que segurament has sentit més d'una vegada i que fins i tot has fet servir per anunciar que vols anar-te'n d'un lloc, sovint amb presses. Però t'has demanat mai d'on ve aquesta manera tan popular de dir que ens n'anem? Tot i que forma part del llenguatge col·loquial i que està molt estesa en català, el seu origen amaga una curiosa història lingüística que connecta la llengua catalana amb el francès i, fins i tot, amb el castellà.
Una expressió que podria venir del francès
Una de les explicacions més interessants és la que va defensar el filòleg Joan Coromines al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. L'autor apunta que l'expressió podria tenir l'origen en una forma antiga relacionada amb la idea de girar l'esquena per anar-se'n.
Segons l'explicació recollida per Coromines, el lingüista Manuel de Montoliu ja havia assenyalat que tocar el dos, amb el significat de fugir o anar-se'n ràpidament, podria ser una alteració de l'expressió francesa tourner le dos, que literalment significa 'girar l'esquena'. Aquesta teoria permet entendre el sentit de la frase: quan una persona gira l'esquena a algú o a un lloc, inicia el camí per partir. Amb el pas del temps, aquesta idea hauria evolucionat fins a donar lloc a la fórmula que coneixem actualment.
L'expressió ja apareixia a textos literaris del segle XIX. Narcís Oller, per exemple, la va utilitzar a Notes de color, concretament al relat "Una juguesca". Això demostra que tocar el dos ja formava part del llenguatge popular català fa més d'un segle.
Què significa realment 'el dos'?
Una de les particularitats de l'expressió és la pronunciació de dos, que sona com si fes referència al nombre dos. De fet, en contextos informals i amb un to humorístic, de vegades s'hi afegeix la frase que el tres ja és fora. Tanmateix, aquesta interpretació numèrica podria ser simplement una associació popular posterior. En realitat, el mot podria estar relacionat amb el francès dos, que vol dir 'esquena'.
Coromines també planteja una possible barreja entre dues expressions: tombar el dos, relacionada amb girar l'esquena, i cavalcar a dos, que faria referència a anar-se'n ràpidament a cavall o damunt d'un ruc. La combinació de totes dues hauria pogut donar lloc a la forma actual tocar el dos. Un dels elements més curiosos d'aquesta explicació és que l'expressió també es troba en el castellà col·loquial d'algunes zones d'Andalusia. En aquest cas, es diu tomar el dos, amb el significat de fugir inesperadament. Coromines considera que aquesta forma podria ser un manlleu antic del català, ja que ni el verb tomar amb el sentit de 'tombar' ni dos amb el significat de 'esquena' tindrien una explicació pròpia en castellà.
Així, una expressió que avui fem servir gairebé sense parar-hi atenció podria tenir al darrere una història de contacte entre llengües i evolució popular. La pròxima vegada que diguis tocar el dos recordaràs que, lingüísticament, potser estàs girant l'esquena molt més enrere del que t'imagines.
