Amb l’arribada de Sant Joan, desenes de grups excursionistes i culturals es mobilitzen per mantenir viva una de les tradicions més emotives del calendari festiu: la Flama del Canigó. Cada any, al voltant del 22 de juny, el foc encès al cim del Canigó recorre centenars de quilòmetres per encendre les fogueres de la nit més curta de l’any, des del Pirineu fins a la costa, i des de la Catalunya Nord fins a les Terres de l’Ebre. Més que una cerimònia, és un símbol compartit, una festa col·lectiva que connecta cultura, territori i identitat. Així doncs, segons la tradició, la matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català. Centenars de voluntaris i equips de foc pugen junts al cim, renoven la flama, i la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
L’any 1955, Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord) i apassionat pel Canigó, va tenir la idea d’encendre el foc de Sant Joan al cim de la muntanya, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer. La seva intenció era repartir aquest foc simbòlic arreu del país, recuperant així una tradició ancestral amb un nou significat col·lectiu. El 1966, en plena dictadura i sovint en condicions de clandestinitat, la Flama va travessar per primer cop la frontera i va començar a escampar-se per tot el territori català, arribant fins al País Valencià. Des d'aleshores, cada 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà recull la flama, que es conserva tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, i l’enfila fins al cim del Canigó. Després de passar la nit vetllant-la, en baixen amb el foc per distribuir-lo a tots els indrets on s’encendran les fogueres de la revetlla. El diumenge abans de Sant Joan, se celebra l’Aplec del Canigó, en què persones vingudes d’arreu pugen al cim carregant feixos de llenya. Amb aquest material s’encén la gran foguera de la nit de Sant Joan, de la qual es recull una nova flama per tornar-la al museu, tancant així el cercle simbòlic.
El simbolisme del foc
El foc ha tingut sempre un valor simbòlic molt potent en la vida humana. Ja les primeres civilitzacions mediterrànies i europees rendien culte a les forces naturals, especialment al sol i al foc, a través de rituals i festes. Una d’aquestes celebracions antigues s’ha mantingut viva al llarg dels segles, adaptant-se lleugerament però conservant l’essència original. Es tracta de la festivitat del solstici d’estiu, una tradició arrelada als antics habitants de les nostres terres, que celebraven l’arribada del període més calorós de l’any encenent fogueres durant la nit més curta. En el cas de la Flama del Canigó, el foc que s’encén al cim d’aquesta muntanya mítica travessa fronteres i encén centenars de fogueres com una metàfora clara de continuïtat cultural. Representa la transmissió d’un llegat compartit: una llengua que es manté viva i unes tradicions arrelades. Durant dècades, especialment en temps de repressió política i cultural, el foc ha esdevingut un acte de resistència. Portar la Flama a cada poble és una manera de fer visible que la cultura catalana persisteix.
Com es reparteix la flama?
Un cop la nit del 22 al 23 de juny s'ha repartit al cim del Canigó la Flama que al llarg de tot l’any ha estat guardada al Castellet de Perpinyà, es baixa la Flama des del cim i pren diferents rutes que l’escamparan per tot el país. Òmnium Cultural organitza la rebuda de la Flama del Canigó a Barcelona i els actes de lliurament d’aquesta al Parlament de Catalunya. A més, ofereix la tasca de coordinació i suport als diferents equips de foc, i a la seva web podeu trobar informació sobre les principals rutes que segueix la flama. Aquestes són les principals rutes de repartiment, les que tenen més anys d'història:
- Ruta d'Igualada: la comissió organitzadora, que supera les 25 edicions, fa arribar la Flama a la capital de l’Anoia a través de relleus a càrrec d’escolars igualadins i atletes de la ciutat. Fan arribar la Flama a desenes de poblacions d’arreu del recorregut de manera directa, en un model d’elevada organització interna i molt autosuficient. D’aquesta ruta neix, entre d’altres, la subruta del Montserratí, comandada des d’Esparreguera.
- Ruta de la costa: De Perpinyà fins a Pals, aquesta ruta travessa els Pirineus passant pels pobles de l’Alt i el Baix Empordà. La conformen persones de banda i banda dels Pirineus.
- Rutes d'Osona i el Ripollès: Entitats d’Osona es cuiden de fer arribar la flama des del cim a les comarques d’Osona o el Ripollès. Compten amb diferents rutes i subrutes. Les principals rutes són les del Moianès, la de Vic, la de Manlleu, la d’Osona Sud, la del Lluçanès, la de La Garrotxa-Cabrerès i la del Vallès Oriental. També cal destacar la del Coll d’Ares.
- Ruta de les terres de Lleida: Entitats ciclistes de Bellpuig i Lleida són les encarregades de fer arribar la flama a diferents poblacions dels Pirineus lleidatans i del pla de Lleida, amb una ruta en bicicleta que transcorre per Puigcerdà i la Seu d’Urgell abans de baixar per la Noguera en direcció a Lleida. Paral·lelament, Mollerussa fa arribar la Flama al Pla d’Urgell des del Cim del Canigó en una cursa de relleus.
- Ruta de Barcelona: Òmnium Cultural es cuida de fer arribar la flama des del Canigó fins a Barcelona i altres poblacions del Baix Llobregat o del Barcelonès Nord. Dins d’aquesta ruta, sorgeix l’itinerari (en cotxe) que farà arribar la Flama a Reus, Tortosa i Vinaròs.
- Ruta de l'Ebre: aprofitant la flama que baixa fins al País Valencià, l’embarcador de l’Aldea és el lloc de sortida de la ruta marítima que remunta l’Ebre en llagut . Aquesta ha servit per fer arribar la Flama a noves poblacions de manera directa o indirecta.
- Ruta d'Arenys de Mar: Al Maresme hi ha diferents grups que acudeixen fins al Canigó a recollir la Flama i que després la distribueixen entre els pobles de la comarca.
- Esplugues: El grup de Tradicions i Costums d’Esplugues va a buscar la Flama al Canigó i la distribueix entre moltes poblacions del Baix Llobregat Sud. Figueres, Vallgorguina, Sant Quirze del Vallès, Girona, l’Espluga de Francolí, Manlleu, Santpedor, Ripoll, Olot, Vinaròs, Sant Just Desvern o Sabadell.
- Ruta del Pirineu: De la mà de la gent de Cerdanya, la flama baixa del Canigó i creua tota la comarca. Més de 40 pobles encendran focs i fogueres amb aquesta Flama: Montlluís, Sallagosa, Puigcerdà, Alp, Bellver i Martinet, son alguns dels pobles de parada. Al Pont de Bar, La Flama s’endinsa a l’Alt Urgell, posant foc a les falles d’Alàs i seguint a La Seu d’Urgell i Andorra. Del Pallars pugen el Port del Cantó i prenen el relleu. Arriba a Sort, la Pobla de Segur, Tremp, Llavorsí, Esterri d’Àneu i a Alós d’Isil, on també s’encendran les falles amb La Flama del Canigó.
Amb tota aquesta informació, podem afirmar que la Flama del Canigó no és només un foc que encén fogueres; és una espurna viva de memòria col·lectiva, de cultura compartida i de voluntat de país. Any rere any, des del cim del Canigó fins als pobles més petits dels Països Catalans, el seu recorregut encén molt més que llenya: engega l’orgull de pertànyer a una comunitat que estima les seves arrels. Un cop encesa al cim del Canigó la matinada del 23 de juny, la Flama començarà un any més el seu recorregut per tot el territori i gent d'arreu l'esperarà per seguir amb aquesta tradició tan nostrada.