La primavera en la seva plenitud ja és aquí, i amb ella arriba el torn d'una tradició catalana que per a molts segur que és d'allò més desconeguda: el pubillatge. El pubillatge a Catalunya és una tradició que ha estat arrelada durant segles a la vida cultural i social de molts pobles i ciutats del territori. La figura de l’hereu i la pubilla, tot i que es troba en diversos punts d’Europa, ha tingut a Catalunya un desenvolupament i una importància única. El terme "pubilla" fa referència a la dona jove de la família que és designada com a representant d’aquesta línia de descendència, mentre que l’hereu es fa càrrec de l’herència i els béns familiars, mantenint així la continuïtat del patrimoni i la cultura del clan. Aquestes figures, no obstant això, van més enllà del simple rol social, ja que també van ser concebudes com a símbols de la identitat de la comunitat, un reflex de les tradicions arrelades a la terra i el poble.
Les primeres referències històriques del pubillatge a Catalunya daten de l'època medieval, quan la figura de l'hereu es va establir com a garant de la continuïtat del patrimoni i la família. Aquest model patriarcal, però, també va implicar la designació de la pubilla com a portadora de la dignitat de la casa. En aquell temps, les famílies nobles i pageses de Catalunya usaven el pubillatge per reforçar les seves arrels culturals i per establir llinatges importants en la societat. Mentre que l’hereu es feia càrrec de les terres familiars, la pubilla representava la virtut, la bellesa i els valors culturals i socials del nucli familiar.
Tot i que el pubillatge va ser tradicionalment una pràctica reservada a les famílies amb poder econòmic i social, amb el pas del temps es va estendre a les festivitats populars i va passar a representar la unitat de cada comunitat local. Durant els segles XIX i XX, el pubillatge va començar a adquirir una gran rellevància a les festes majors i altres esdeveniments locals, amb la selecció d’hereus i pubilles com a part de la celebració de la identitat col·lectiva d’un poble o ciutat. Les primeres eleccions de pubilles a les festes majors es van consolidar com a tradició en molts municipis de Catalunya, on la cerimònia es convertia en un acte carregat de simbolisme.
Com és el pubillatge avui dia?
Un cop entesos els termes de pubilla i hereu, cal subratllar que aquesta tradició ha canviat molt al llarg dels segles. Amb l’arribada del segle XXI, el pubillatge a Catalunya ha viscut una evolució substancial, adaptant-se a les noves realitats socials i culturals del país. Encara que manté l’estructura tradicional, el pubillatge ha anat incorporant noves dimensions, especialment pel que fa al rol de la dona i la inclusió de la diversitat.
Actualment, la tradició consisteix a nomenar durant un any un/a o més joves representants dels pobles i ciutats en l'àmbit cultural i tradicional. En els primers certàmens d'elecció de pubilla o hereu, que normalment se celebren durant les festes de cada localitat que manté la tradició, es valoraven aspectes com la bellesa o les virtuts morals com la dedicació a la llar i la família, però tot això, sortosament, ha canviat. De fet, algunes festes majors inclouen diverses categories, amb títols com "pubilla", "hereu", "pubilleta" o fins i tot "pubilla de la cultura", que distingeixen aquells individus que representen aspectes diversos de la comunitat, com la cultura, l'esport o el voluntariat. Això permet que persones de diferents orígens i gèneres puguin formar part d’aquestes celebracions i perpetuar la tradició de manera més oberta i igualitària. Així, el pubillatge ja no es limita a la representació d’una classe social específica, sinó que s’ha convertit en una celebració de la diversitat, una manera de posar en relleu les múltiples facetes de la identitat local.
Les pubilles i hereus, a examen
Hi ha una normativa molt concreta i estricta per convertir-se en pubilla o hereu oficial d'una localitat, barri, comarca, entitat... i està tot regularitzat pel Foment de les Tradicions Catalanes i el Foment del Pubillatge Català. Els i les candidates han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i han de tenir allò que es coneix com 'un bon do de paraula'.
El Foment de les Tradicions Catalanes és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que estableix el reglament i protocol del pubillatge. Són els encarregats de posar unes bases en comú de com el poble ha d'escollir cada representant i també s'encarreguen d'escollir els representants en l'àmbit nacional. Cada any s'escullen uns representants i per ser escollit només has de ser hereu o pubilla local i presentar-te a l'examen.
Ho heu llegit bé, s'han de superar unes proves que inclouen preguntes sobre història de Catalunya, geografia, festes populars, costums, literatura catalana, i figures destacades de la cultura catalana. A més, també es poden incloure preguntes sobre el funcionament de les institucions catalanes, la llengua catalana i l’actualitat cultural del país. També pot ser que les candidates i candidats hagin de realitzar un petit redactat o reflexió sobre temes relacionats amb Catalunya, la llengua, la cultura o la tradició del pubillatge. La prova oral acostuma a consistir en una exposició o discurs on es valora un ús de català correcte, expressivitat i capacitat de comunicació. Recordem que no es tracta d'un concurs de bellesa; el que importa és el compromís i la representació cultural.
En conclusió, amb el pas del temps, el pubillatge ha deixat de ser només una tradició folklòrica per convertir-se en una eina viva de representació i reivindicació cultural. Els hereus i les pubilles d’avui no només encarnen els valors històrics dels seus pobles, sinó que assumeixen un rol actiu com a ambaixadors de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes.