La plaça de Sant Pere de Berga ha aplegat centenars de persones durant la primera Patum de Lluïment de les festes de Corpus. Aquest dijous al matí, la plaça ha vibrat d'emoció amb el salt de les comparses —turcs i cavallets, maces, guites, àliga, nans vells, gegants i nans nous— sota un sol de justícia amb unes temperatures que han fregat els 30 graus. Tanmateix, s'haurà d'esperar fins a la nit perquè els plens surtin a la plaça. Les emocions i l'alegria per participar en una festa "viva" amb comparses de més de 400 anys d'història s'han contagiat entre els participants de les diferents comparses i el públic. Com és tradició, la Patum de lluïment s'ha fet l'endemà d'una multitudinària Passada, que s'ha allargat fins passades les 4 del matí, però que no ha deixat cap incident remarcable. 

La Patum de Lluïment, que se celebra al matí és molt més tranquil·la que la que es viu de nit. Totes les comparses, excepte els plens, surten a fer la seva dansa. Ho fan una sola vegada cadascuna, de manera consecutiva. Quan acaba aquesta ronda, s'inicien els tirabols on les guites i les dues parelles de gegants comparteixen la plaça mentre tothom volta al so de la música.

Patum de Lluïment a la plaça Sant Pere de Berga / ACN

La tradició de la Patum 

El tabaler oficial de la Patum, Xavi Prat, no surt mai a plaça sense una foto del seu avi a la butxaca. L'acompanya des dels seus inicis i "li dona força". Precisament, el seu avi és qui, de ben petit, el va introduir a la festa. Ha explicat que aquest any és especialment "emocionant" perquè la seva filla ha començat a seguir els passos, fent de tabalera als Quatre Fuets. "No m'esperava que ho volgués fer", ha confessat. Prat també ha destacat que la incorporació de la dona en un lloc que històricament sempre l'havien ocupat homes demostra que la Patum és una festa "viva", "que s'obre als nous temps". De fet, ha afegit, si no, la festa no portaria més de 600 anys. Prat ha reconegut que des que s'anuncia la Patum amb el ple de l'Ascensió, ell ja es posa nerviós. "Estic com un flam", assenyala, i afegeix que això és la normalitat. "El dia que deixi d'estar com un flam, voldrà dir que ha arribat la meva última Patum", ha afegit.

La Patum és una festa tradicional que atrau gent de tot arreu, però també va incorporant nous berguedans. És el cas de Mariana Almenara, que ha estat mare fa poc. Ella fa anys que segueix la festa major dels berguedans, però sí que serà la primera per a la seva filla, la Berta. "L'any passat estava embarassada i ja sentia la Patum des de dins la panxa. Aquest any serà en directe", ha explicat. De fet, Almenara ha explicat que fa dies que van als assajos de la Patum infantil. "Ella està encantada quan veu totes les comparses, els gegants, les guites, de seguida crida i ja els reconeix", ha afegit.

Passada "molt positiva"

Pel que fa a la Passada, que es va celebrar la nit d'aquest dimecres, l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha assegurat que "va anar molt bé hi va haver molt poques incidències. No em consta cap baralla, i fins i tot es va acabar tot a una hora relativament prudencial". Segons les dades de la policia local, es van fer gairebé 300 proves d'alcoholèmia, que es van resoldre amb 11 denúncies administratives per positiu i una per negar-se a fer la prova. A més, es van imposar dues sancions per substàncies, 1 per falta de respecte a la gent de l'autoritat i 1 per tinença d'arma blanca. En clau de salut, s'han fet una vuitantena d'assistències, la gran majoria d'elles per contusions, cremades i ferides. L'Hospital de Berga va haver d'atendre 10 ferits. 

Aquesta nit serà la gran festa i es farà la primera Patum completa, el moment àlgid de la festa, que un després de 15 anys es tornarà a retransmetre per TV3. Enguany, que fa 20 anys de l'assassinat de Josep Maria Isanta, la seva comparsa, la dels nans nous, ha preparat una acció d'homenatge. Durant els 5 dies que dura la festa, es cremaran més de 5.000 elements de pirotècnia, entre fuets i bengales.  Enguany, a més a més, s'ha penjat una pancarta de grans dimensions criticant el genocidi a Gaza per part d'Israel presideix una de les muralles del Castell de Berga. Un símbol ben visible des de diferents punts de la ciutat.

Pancarta reivindicativa per denunciar el genocidi a Gaza / Jordi Borràs (ACN)

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!