Un jubilat andalús va viure una situació crítica durant quatre anys sense rebre ingressos, a causa d'un error administratiu en el reconeixement de la seva jubilació anticipada. L'Administració li va denegar la pensió al·legant un càlcul incorrecte de la seva edat de jubilació, cosa que va provocar que entre el 2018 i el 2022 l'afectat romangués sense cobraments, acumulant un greu perjudici econòmic i personal. La situació va derivar en un litigi judicial que finalment va arribar al Tribunal Suprem.
L'error administratiu es va deure a una interpretació equivocada de l'edat de jubilació que s'havia d'aplicar a l'expedient del treballador. Durant aquells quatre anys, l'afectat va haver de fer front a les seves despeses sense comptar amb la pensió que li corresponia per llei. L'Administració, malgrat els avisos i sol·licituds, no va corregir la situació a temps, cosa que va agreujar el perjudici.
La sentència del Tribunal Suprem i la indemnització
El Tribunal Suprem va confirmar la condemna a l'Administració i va reconèixer que el retard i l'error van ser responsabilitat directa de l'Estat. La sentència va validar la responsabilitat patrimonial de l'Estat, un principi que estableix que els ciutadans tenen dret a ser indemnitzats quan una actuació administrativa causa danys econòmics comprovables.
En aquest cas, el tribunal va concedir al jubilat una indemnització de 55.303,28 euros, destinada a cobrir els danys econòmics ocasionats per l'absència d'ingressos durant aquells anys. La xifra reflecteix tant els pagaments pendents de la pensió com els perjudicis derivats del retard en el reconeixement del dret. A més, la sentència subratlla la importància de garantir la diligència administrativa en la tramitació de pensions, especialment quan es tracta de jubilacions anticipades
La importància de la sentència
La resolució del Tribunal Suprem estableix un precedent rellevant per a altres jubilats que puguin patir retards o errors administratius similars. A més, recorda que l'Administració ha d'actuar amb celeritat i exactitud en el càlcul i pagament de prestacions, ja que qualsevol error pot generar responsabilitats patrimonials i conseqüències econòmiques greus per als afectats.
Aquest cas també posa de manifest la vulnerabilitat dels jubilats davant de fallades burocràtiques i la necessitat de canals eficaços de reclamació que permetin corregir errors sense prolongar el perjudici. La indemnització reconeix no només la pèrdua econòmica, sinó també l'impacte en la vida quotidiana de l'afectat, que va estar quatre anys sense ingressos malgrat complir els requisits legals per percebre la seva pensió.
Així doncs, el Tribunal Suprem envia un missatge clar ja que l'Administració ha de respondre pels danys ocasionats per errors administratius, i els ciutadans tenen dret a ser compensats quan aquests errors afecten la seva subsistència i drets fonamentals.