El Tribunal Suprem ha aclarit una qüestió que afecta milers de pensionistes, ja que alguns jubilats podran continuar treballant com a autònoms mentre cobren la pensió íntegra, sempre que compleixin determinades condicions. La clau no està en la facturació bruta, sinó en el caràcter puntual de l'activitat i en el rendiment net que realment obtinguin.
La doctrina es basa en diverses sentències recents que reinterpreten l'article 213.4 de la Llei General de la Seguretat Social. L'Alt Tribunal ha precisat que no tota activitat per compte propi obliga automàticament a donar-se d'alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, especialment quan es tracta de treballs esporàdics i amb ingressos reduïts.
El rendiment net, no la facturació
Un dels canvis més rellevants és el criteri econòmic que s'ha d'aplicar. Fins ara, la Seguretat Social tendia a fixar-se en la facturació anual per a determinar l'obligació de cotitzar. El Suprem, tanmateix, ha establert que el determinant és el rendiment net, és a dir, el que realment es guanya una vegada descomptades les despeses.
Si els ingressos nets no superen el Salari Mínim Interprofessional anual i l'activitat no és habitual ni continuada, el jubilat pot mantenir la seva pensió íntegra sense necessitat de donar-se d'alta al RETA. Això obre la porta a compatibilitzar la jubilació amb feines puntuals com classes particulars, assessories, petits encàrrecs professionals o col·laboracions ocasionals. El criteri reforça la idea que no tota activitat econòmica implica necessàriament una estructura empresarial estable ni una obligació automàtica de cotització.
No és una porta oberta per a qualsevol negoci ni activitat
La sentència no autoritza a muntar un negoci permanent mentre es cobra la pensió sense cotitzar. El mateix Suprem subratlla que l'activitat ha de ser esporàdica i no habitual. Si hi ha continuïtat, organització estable o ingressos nets superiors a l'SMI, sí que serà obligatori donar-se d'alta i cotitzar com a autònom. Aquesta matisació és essencial. La compatibilitat està pensada per a ingressos modestos i activitats puntuals, no per a desenvolupar una activitat empresarial consolidada sota la cobertura de la pensió.
Així doncs, la doctrina beneficia molts jubilats que desitgen mantenir-se actius professionalment sense posar en risc la seva prestació. La jurisprudència aporta seguretat jurídica i delimita millor quan hi ha veritable obligació de cotitzar i quan no.