La treva olímpica és una tradició originària de l'Antiga Grècia, quan les guerres es paralitzaven durant 3 mesos per possibilitar la celebració dels Jocs Olímpics, una tradició que es manté en l'actualitat de mà del Comitè Olímpic Internacional, que continua establint aquell període de pau, encara que Rússia se l'ha saltat fins i tot en tres ocasions. Descobreix aquesta curiositat sobre Grècia de la mà de Voces en Ruta, el pòdcast itinerant que fa la volta a Europa en autocaravana.

🚐 La volta a Europa en autocaravana i un pòdcast itinerant, cada dimecres a El Nacional.cat

Què és la treva olímpica, tradició originària de l'Antiga Grècia per frenar guerres

Amb l'evolució dels Jocs Olímpics en l'Antiguitat —els primers s'estima que es van celebrar en el 776 aC — es va establir un període de pau l'herència del qual arriba fins als nostres dies. Encara que amb diferències més que evidents. La Treva Olímpica, coneguda com a ekekheria, era el període en què totes les ciutats-estat de la Grècia clàssica paraven els seus enfrontaments en el camp de batalla per a la celebració de l'esdeveniment esportiu que congregava atletes arribats des de diferents punts fins a la ciutat d'Olímpia.

📷 Un passeig oníric pel Peloponès i la Grècia continental més misteriosa, per 'Voces en Ruta'

Amb la paralització momentània de les morts, els atletes podien deixar la primera línia dels seus respectius exèrcits per competir en l'àmbit esportiu. La majoria d'ells eren soldats, però només els homes lliures podien participar. Amb tot, les proves no estaven obertes a dones, esclaus i estrangers, no fos cas que deixessin en ridícul els homes lliures.

La treva garantia principalment que aquests mateixos atletes poguessin arribar fins a Olímpia sense patir cap contratemps al seu camí. S'havien de desplaçar un mes abans fins a la ciutat d'Elis, a uns 50 quilòmetres d'Olímpia, per entrenar abans de l'esdeveniment en honor al déu Zeus. Aquesta espècie de “concentració” prèvia havia d'acreditar que l'entrenament també s'havia dut a terme durant un any a les seves respectives ciutats. No respectar la pau era considerada un afront al Zeus en persona, era sinònim de quedar fora de la competició i podia fins i tot castigar-se amb duresa.

La treva olímpica en l'actualitat, l'ONU i Putin

Aquesta pau olímpica, encara que va començar instaurant-se durant un mes, va arribar a estendre's per tres mesos. La cita davant del temple del déu dels déus i els homes va servir per garantir la neutralitat en la firma d'acords que van desembocar en el cessament de la violència. Amb la prohibició dels Jocs Olímpics l'any 392 dC —el puritanisme del cristià emperador Teodosi I no casava amb la festa esportiva— va finalitzar la treva olímpica. Va caldre esperar diversos segles perquè els estats, en aquesta ocasió més enllà de les fronteres de Grècia, tornessin a recordar aquest temps sense guerres. El 1992, el Comitè Olímpic Internacional va rescatar aquesta tradició i va exhortar tots els països a observar la treva olímpica. L'Assemblea General de les Nacions Unides també va instar, mitjançant una resolució de 1993, els estats membres que la respectessin.

Actualment, el seu inici té lloc 7 dies abans del començament dels Jocs Olímpics i finalitza 7 dies després de la clausura dels Jocs Paralímpics. Tanmateix, és evident que assolir el que fa segles van aconseguir els grecs és avui una quimera. Tan sols uns dies després de finalitzar els últims Jocs Olímpics d'hivern, celebrats a Pequín, les bombes russes van començar a caure sobre Ucraïna. No és l'única ocasió en què Rússia se l'ha saltat, també ho va fer el 2008 durant el seu enfrontament a Geòrgia i el 2014, quan va envair Crimea.