El tremolor de la parpella és una sensació força habitual que moltes persones han experimentat alguna vegada. Es tracta d’un moviment involuntari que pot aparèixer de manera sobtada, durar uns segons i repetir-se al llarg del dia. Tot i que acostuma a ser una molèstia lleu i passatgera, pot generar inquietud, sobretot quan es manté durant diverses jornades. Però, quan cal preocupar-se i en quins casos és recomanable consultar un especialista?
L’estrès, el cansament i la cafeïna, entre les causes principals
Els petits espasmes a la parpella són una molèstia força freqüent i, en la majoria dels casos, no indiquen cap problema de salut greu. Aquest moviment involuntari de l’ull sol estar relacionat amb les anomenades mioquímies palpebrals, unes contraccions espontànies dels músculs de la parpella que acostumen a durar només uns segons.

Tot i que poden resultar molestos i generar certa preocupació, aquests tremolors solen desaparèixer per si sols. Ara bé, hi ha diversos factors que poden afavorir-ne l’aparició i alguns senyals que convé tenir en compte. L’origen exacte de les mioquímies palpebrals no sempre és clar. Tanmateix, els especialistes assenyalen que sovint apareixen en períodes d’estrès, quan no es descansa prou o després d’un consum elevat de cafeïna.
La falta de son i el ritme de vida accelerat poden afavorir aquestes petites contraccions musculars. Per això, una de les primeres mesures recomanades és intentar recuperar uns horaris de descans adequats i reduir els factors que poden estimular el sistema nerviós, com ara el consum excessiu de cafè o altres begudes amb cafeïna.
Una altra possible causa, menys habitual, és la sequedat ocular. L’ull sec és una alteració freqüent que es produeix quan els ulls no generen prou llàgrimes o quan aquestes no tenen la qualitat necessària per mantenir una bona lubricació de la superfície ocular.
Que es pot fer per alleujar el tremolor de la parpella?
No hi ha un tractament específic que permeti aturar immediatament les mioquímies. En general, però, els espasmes desapareixen sense necessitat d'una intervenció mèdica.

Quan el tremolor està relacionat amb la sequedat ocular, l'aplicació de llàgrimes artificials pot ajudar a alleujar les molèsties. També és important mantenir uns hàbits saludables, dormir les hores necessàries i buscar maneres de reduir l'estrès del dia a dia. A més, si es detecta que els episodis coincideixen amb un consum elevat de cafeïna, pot ser útil moderar-ne la ingesta.
Encara que habitualment són inofensius, hi ha situacions en què els espasmes requereixen una valoració professional. Si el tremolor es manté durant diversos dies, augmenta d'intensitat o s'estén a altres músculs de la cara, és recomanable tornar a consultar un oftalmòleg. L'especialista podrà fer una exploració per determinar-ne l'origen i valorar si cal algun tractament específic. Per tant, si les contraccions persisteixen o evolucionen, és millor no atribuir-les únicament al cansament o a l'estrès.