Tomàs Molina ha dedicat bona part de la seva vida professional a la meteorologia, però tot apunta que els seus fills no seguiran exactament el mateix camí. El popular meteoròleg reconeix que, tot i que tots dos han crescut en un entorn molt vinculat a la ciència, els seus interessos acadèmics s'estan orientant cap a altres camps. "Em temo que no seran meteoròlegs, estudien enginyeria i física", explica amb naturalitat.
La frase reflecteix també una realitat habitual en moltes famílies: compartir inquietuds no significa necessàriament repetir professió. A casa de Molina, la ciència continua tenint molt de pes, però cadascú ha trobat la seva pròpia manera d'acostar-s'hi. Enginyeria i física mantenen aquest vincle amb el coneixement científic, tot i que des de perspectives diferents a la meteorologia.
La ciència continua molt present a la família
Molina sempre ha mostrat una enorme passió per entendre com funciona l'atmosfera i per traslladar aquest coneixement al públic. Aquesta curiositat científica forma part de la seva identitat i, d'alguna manera, també és present en la formació que han escollit els seus fills.
Que un estudiï enginyeria i un altre física demostra que hi ha una continuïtat en l'interès per disciplines tècniques i científiques. No obstant això, el mateix meteoròleg assumeix que això no ha d'acabar desembocant en mapes del temps, prediccions o models atmosfèrics.
No necessita que segueixin exactament els seus passos
La reflexió té també un punt d'humor. Quan diu "em temo que no seran meteoròlegs", no transmet una decepció real, sinó la constatació que els seus fills estan construint un camí propi. Per a Molina, l'important sembla estar més en la inquietud per aprendre que en reproduir exactament la seva trajectòria. A més, física i enginyeria mantenen molts punts de contacte amb àrees que també apareixen en meteorologia: matemàtiques, anàlisi de dades, modelització i comprensió de fenòmens complexos. Per això, encara que no acabin presentant el temps, la distància respecte a la professió del seu pare tampoc és absoluta.
Molina ha parlat en altres ocasions de la seva dedicació gairebé total a la meteorologia, fins al punt d'assegurar que el seu temps lliure també el dedica “al temps”. Els seus fills, en canvi, semblen haver trobat altres interessos dins del mateix univers científic. La família manté així una connexió clara amb la ciència, però sense necessitat de repetir professions. Molina pot ser un dels meteoròlegs més reconeguts de Catalunya, però a casa tot apunta que la següent generació prendrà una direcció diferent: més a prop de l'enginyeria i la física que dels mapes del temps.