Thierry Henry és, a més d'un dels millors jugadors d'aquest segle XXI, un dels millors analistes de futbol que hi ha actualment. No va tenir sort en la seva etapa com a entrenador, arribant a dirigir l'AS Mònaco, la selecció gal·la en els Jocs Olímpics de 2024 o el Montreal Impact, però com a comentarista a la televisió anglesa ha trobat el seu lloc. I destaca per la seva increïble capacitat per a comunicar-se i fer-se entendre.
Com a futbolista, va conquerir tots els títols possibles, i és la major llegenda en la història de l'Arsenal, i per a molts, el millor futbolista de la història de la Premier League. Però en una entrevista a 'The Diary of a CEO', l'exfutbolista de Red Bull New York, Barça o Juventus de Torí també va recordar com de complicada va ser la seva infància, després d'haver nascut en una família molt humil, sense luxes, i de viure en un barri realment conflictiu.
"Vaig créixer en un barri normal. Si entens per normal tot el que això comporta. Lladres, armes, baralles, felicitat, diferent menjar, diferents religions, diversitat… jo sempre vaig dir que va ser el millor per a mi, per a entendre com era el món. No pots comparar amb el que viuen els meus fills avui. Però si hagués de fer-ho de nou, ho faria de nou. Jo vaig fer tot perquè ells no creixin allà perquè créixer allà, jo no volia que ells passessin per això, és estrany per a mi dir això, és com un clixé dir que realment no volies créixer allà, perquè és millor créixer en un altre lloc. Però per a mi no, per això dic que ho faria de nou, perquè això em va fer entendre un munt de coses, vivint amb altres, coexistint, el que penses, el que portes… en la meva classe hi havia senegalesos, malians, asiàtics, italians, polonesos, portuguesos…", va afirmar 'Titi' a l'hora de recordar el seu barri.
Però el que més va marcar Henry va ser el divorci dels seus pares. "Els meus pares es van divorciar quan jo tenia set, vuit anys, llavors el meu pare va marxar de casa, però ell estava present quan jo anava als entrenaments o als partits... o venia de tant en tant, però tècnicament em vaig criar amb la meva mare. Fins i tot quan ells estaven junts no veia aquest amor, aquest afecte, abraçades. Quan jo vaig créixer, no coneixia això. Més creixent en aquest tipus de barris. Això ho amplifica, és més com 'sigues fort, ets un home, has de ser fort, no ploris'. Jo no parlava si tenia un problema, potser necessitava ajuda. Jo no tenia aquestes eines per millorar. Entén-me, jo no sabia que quan tenia un problema havia de parlar. No tenia ningú amb qui parlar. Tenies una baralla i quan arribaves a casa et preguntaven com havia anat el teu dia i deies 'que bé'", va prosseguir el campió del Mundial l'any 1998.
"Jo volia fer feliç el meu pare. La meva por i el més difícil, com a jugador i com a persona, era agradar el meu pare, era el més difícil, agradar-lo a ell (...) Sempre intentes tenir l'aprovació, vas creixent i progressant, 'vas estar genial', 'perfecte'... però sempre això, mai 't'has perdut això, t'has perdut de fer l'altre' així que per molt de temps el meu objectiu va ser agradar la gent, sempre buscava l'aprovació que quan era jove mai arribava. Jo mai vaig pensar en això, jo sempre intentava agradar els meus companys, agradar els fans, agradar... perquè jo vaig créixer volent-lo agradar a ell. Com li dius al teu pare que ell ha de fer un pas al costat perquè la meva carrera és la meva vida, quan ell va fer tot per tu en aquell moment, com a pare, per descomptat, però com li fas entendre que ell ha de volar, anar-se'n, que jo he de volar sol. Això no va ser una conversa, això mai va ocórrer, només li ho vaig fer entendre. Amb les mirades, assegurant-me que ell havia entès que no podia venir més, si em demanava entrades no les hi enviava a temps... perquè parlar era dur", va finalitzar a l'hora de parlar de la relació amb el seu progenitor.