Durant anys, milers d'hipotecats a Espanya van pagar de més en els seus crèdits a causa de les conegudes clàusules terra, una pràctica bancària que va acabar sent declarada abusiva pels tribunals. A la devolució dels diners cobrats indegudament pels bancs s'hi va sumar després un altre problema inesperat: Hisenda va exigir tributar en l'IRPF pels interessos retornats. Ara, el Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se i ha estat clar: aquesta tributació no és correcta i s'ha de retornar.
Què són les clàusules terra i com va néixer el conflicte
Les clàusules terra són condicions incloses en moltes hipoteques a tipus variable que establien un interès mínim a pagar, encara que l'índex de referència —normalment l'euríbor— baixés per sota d'aquell límit. És a dir, encara que el mercat oferís interessos molt baixos, el client continuava pagant un percentatge fix mínim.
El problema va sorgir quan milers de consumidors van descobrir que aquestes clàusules no havien estat explicades de forma clara ni transparent. Després de nombroses reclamacions, el Tribunal Suprem i posteriorment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea van declarar que moltes d'aquestes clàusules eren abusives, obligant els bancs a retornar tot el cobrat de més, inclosos els interessos.
Tanmateix, en rebre aquestes devolucions, molt afectats es van trobar amb una nova sorpresa: Hisenda va considerar que els interessos retornats constituïen un guany patrimonial i, per tant, havien de tributar a l'IRPF. Això va provocar que part dels diners recuperats acabessin de nou en mans de l'Administració.
Per què el Suprem obliga a retornar l'IRPF cobrat
El Tribunal Suprem ha corregit aquest criteri i ha establert que els interessos derivats de la devolució de les clàusules terra no han de tributar en l'IRPF. L'argument central és clar: no hi ha un guany real, sinó la restitució d'uns diners que mai s'haurien d'haver cobrat al contribuent.
Segons el Suprem, quan un banc retorna el cobrat per una clàusula terra abusiva, el client **no obté un benefici nou**, sinó que recupera els seus propis diners. Per tant, gravar fiscalment aquesta devolució vulnera el principi de capacitat econòmica que regeix el sistema tributari espanyol. A més, l'alt tribunal considera que exigir el pagament d'IRPF en aquests casos suposa una doble penalització per al consumidor, que primer va patir una pràctica bancària abusiva i després una càrrega fiscal injustificada. La sentència deixa clar que Hisenda no es pot beneficiar d'una situació declarada il·legal pels tribunals
Què poden fer els afectats
Les persones que van tributar pels interessos retornats de les clàusules terra poden reclamar a Hisenda la devolució de l'IRPF pagat indegudament, sempre que no hagi prescrit el dret. Això inclou tant regularitzacions fetes per l'Agència Tributària com declaracions presentades voluntàriament pels contribuents.
Aquesta decisió del Suprem reforça la protecció del consumidor i consolida una doctrina clara: quan es retorna el que mai no va haver de cobrar-se, no hi ha guanys, i, per tant, no hi ha impost. Una resolució que torna a posar límits tant a la banca com a l'Administració i que obre la porta a recuperar milers d'euros que molts creien perduts.