Suècia ha aconseguit el que durant dècades semblava una utopia sanitària. Segons dades oficials publicades el 2025, només el 3,7 % de la població adulta sueca fuma diàriament, una xifra sense precedents en cap país del món i molt per sota del llindar del 5% que els organismes internacionals fixen per considerar una nació “lliure de fum”. En total —sumant fumadors ocasionals— el percentatge amb prou feines arriba al 7 %. És, en termes històrics, la primera vegada que un Estat aconsegueix reduir el tabaquisme a xifres residuals a escala nacional.

La fita, tanmateix, no s'explica per campanyes de conscienciació ni per polítiques prohibicionistes. La clau sueca ha estat una altra: la pràctica desaparició del cigarret convencional, substituït de forma massiva per productes de nicotina sense combustió, principalment el snus —una bosseta de nicotina d'ús oral, prohibida a la resta d'Europa— i, més recentment, les bosses de nicotina modernes. La combustió, principal responsable del risc sanitari del tabac, ha deixat de ser la forma predominant de consum.

Un impacte sanitari que es mesura en vides

Les conseqüències per a la salut pública són contundents. Suècia registra les taxes més baixes de càncer de pulmó de tota la Unió Europea —aproximadament un 40 % menys que la mitjana comunitària— i la mortalitat atribuïble al tabaquisme entre els homes suecs és la més baixa del continent. Un estudi publicat a Harm Reduction Journal (Springer, 2024) estima que al voltant de 3.000 morts anuals que en un altre escenari haurien estat causades pel tabac s'han evitat a Suècia gràcies a la disponibilitat del snus i les bosses de nicotina.

Què passa a la resta d'Europa i el món?

El segon país que més s'aproxima a l'estatus de “lliure de fum” és Nova Zelanda, amb un 6,8 % de fumadors diaris —enfront de més del 16 % de fa tot just una dècada— i un vapeig diari que ja arriba a l'11-12 % de la població adulta, superant el cigarret. Les autoritats sanitàries neozelandeses van apostar decididament per les alternatives al tabac i estan a punt de recollir els resultats.

Mentre Suècia i Nova Zelanda consoliden els seus èxits, la revisió en curs de la Directiva Europea de Productes del Tabac (TPD) apunta en sentit contrari. La proposta actual planteja equiparar regulatòriament els productes sense combustió —vaporitzadors, tabac escalfat, bosses de nicotina— amb el cigarret convencional, malgrat que aquestes categories de productes són les que han permès a Suècia reduir el tabaquisme al 3,7 %, mentre la mitjana de fumadors en molts estats membres continua superant àmpliament el 15 %. A Catalunya, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya, la xifra supera el 21 %.

Serveix de res prohibir completament la nicotina?

L'experiència recent a França i Alemanya afegeix un altre interrogant al debat. França, amb empaquetatge genèric obligatori i una de les fiscalitats més elevades d'Europa, registra un consum il·lícit de cigarretes que ronda el 37-38 % del total, el percentatge més alt de la UE. A Alemanya, on les bosses de nicotina estan prohibides, al voltant del 16 % dels punts de venda inspeccionats les comercialitza il·legalment, i aproximadament un terç dels productes analitzats són falsificacions sense cap control sanitari.

El missatge que es podria extreure de l'estudi és que quan es prohibeix sense oferir alternatives, el consum no desapareix, simplement es desplaça a circuits no regulats, amb més risc per al consumidor i pèrdues fiscals per a l'Estat.