Raül Balam ha parlat amb una enorme cruesa sobre la seva relació amb l'alcohol i sobre com va començar tot. El cuiner ha explicat que feia temps que pensava a explicar la seva història per escrit i que, quan finalment ho va fer, va voler començar des d'un lloc molt directe: la seva pròpia família. "Els meus pares van ser els meus primers camells", assegura a les primeres pàgines del llibre, una frase impactant amb la qual pretén assenyalar fins a quin punt el consum d'alcohol pot estar normalitzat des d'edats primerenques.
Balam matisa que no culpa els seus pares del que va passar després. Amb ells va provar l'alcohol per primera vegada, com passa en moltes famílies, però el seu cas va evolucionar d'una manera completament diferent. "Amb ells vaig provar l'alcohol, que és una de les drogues més perilloses que hi ha, encara que al nostre país estigui molt normalitzat el consum", explica. El problema, insisteix, no estava únicament a beure, sinó en la relació que ell va desenvolupar amb aquesta substància.
"El problema és que jo era un addicte"
Els seus pares van arribar a advertir-li que bevia massa ràpid i que havia d'aprendre a fer-ho d'una altra manera. Des de fora, la solució semblava estar a moderar el consum, espaiar les copes o controlar millor la quantitat. Però Balam reconeix ara que aquesta lògica no servia en el seu cas.
"Ells sempre em deien que bevia molt ràpid, que havia d'aprendre a fer-ho d'una altra manera. El problema és que jo era un addicte, un malalt, i això ho canviava tot", recorda. Per a ell, no existia una forma senzilla de reconduir la situació mitjançant autocontrol perquè hi havia una addicció darrere.
Una crítica a la normalització de l'alcohol
La reflexió de Balam va més enllà de la seva història personal. També qüestiona la facilitat amb la qual l'alcohol forma part de celebracions, àpats familiars i reunions socials sense que moltes vegades es percebi com una droga. El seu testimoni no converteix totes les persones que beuen en addictes, però sí que posa el focus en una cosa important: no totes desenvolupen la mateixa relació amb el consum. El que per a uns pot quedar-se en una cosa ocasional, per a altres pot convertir-se en un problema greu.
Balam ha decidit explicar aquesta diferència des de la seva pròpia experiència. La frase sobre els seus pares és provocadora, però al darrere hi ha una idea molt concreta: l'alcohol pot entrar en una vida d'una forma completament normalitzada i, en determinats casos, acabar ocupant un espai molt més perillós del que ningú imaginava.