Raphinha afronta la seva cinquena temporada al FC Barcelona convertit en un futbolista decisiu amb regularitat. Competeix al màxim nivell, disputa grans títols i viu una realitat molt diferent de la dels seus primers anys. Darrere de l'èxit roman la història d'un adolescent que entrenava lluny de casa i podia passar hores sense tastar menjar.
Raphael Dias Belloli va néixer a Restinga, un barri humil de Porto Alegre. Allà va conviure amb precarietat, delinqüència i tràfic de drogues durant la seva infància. El perill formava part del paisatge quotidià. Molts joves trobaven camins ràpids per guanyar diners. Ell també va veure aquestes temptacions de prop, però va aconseguir mantenir-se concentrat en el futbol gràcies a la seva família.
Raphinha va saber des de molt jove el que era lluitar en la vida
Els seus pares li van inculcar disciplina, feina i responsabilitat. A casa, segons ha explicat, mai no va faltar un plat de menjar. El problema apareixia durant les llargues jornades d'entrenament. Entre els 12 i els 14 anys podia romandre vuit o nou hores sense menjar, durant aquelles jornades. Només guardava els diners necessaris per tornar amb autobús.
La fam el va obligar algunes vegades a demanar ajuda. "Em parava al carrer i li demanava a la gent que em comprés alguna cosa per menjar", va explicar en una entrevista amb UOL Esporte. Algunes persones col·laboraven. Altres l'insultaven i l'anomenaven vagabund. Raphinha suportava aquella humiliació perquè necessitava alimentar-se després d'entrenar.
La seva batalla no consistia únicament a millorar amb la pilota. També havia d'evitar allò que atrapava altres adolescents. El mateix jugador recorda haver perdut amics pel crim i el narcotràfic en massa ocasions. Alguns, assegura, tenien fins i tot més talent futbolístic. Les oportunitats fàcils apareixien constantment, però podien tancar per sempre qualsevol porta cap a una vida diferent.
La feina dura i la disciplina el van portar al capdamunt
Raphinha considera que la seva veritable màgia no és regatejar o marcar gols. És haver escapat d'aquell entorn sense desviar-se. El suport familiar va ser decisiu per mantenir els peus a terra en cada jornada. Cada entrenament suposava un esforç enorme. Cada viatge amb autobús representava un altre petit pas cap a una oportunitat encara incerta.
La seva carrera va acabar portant-lo a Europa. Després de destacar al Leeds United, el Barcelona va pagar 48 milions d'euros fixos i 12 més en variables pel seu fitxatge. L'extrem va trobar el seu lloc en el conjunt blaugrana i es va convertir en una peça important en l'elit. Aquell sacrifici adolescent començava finalment a cobrar sentit.