Rafael Ruiz va decidir deixar Mallorca quan va sentir que la seva pensió ja no li permetia viure amb tranquil·litat. Després de tota una vida treballant, assegura que estava cansat d'impostos, despeses i una rutina en la qual cada final de mes es convertia en una preocupació. La jubilació que havia imaginat no s'assemblava a la realitat que va trobar.
"Vaig dir: me'n vaig de Mallorca, estic fart d'impostos i de tot", ha explicat. La seva decisió no va néixer únicament dels diners, sinó també del desgast emocional. Rafael sentia que romania tancat, pendent dels rebuts i sense marge per gaudir. Marxar-se a Tailàndia va aparèixer com una sortida radical, però també com una oportunitat per començar de nou.
Mallorca va deixar d'oferir-li la jubilació esperada
Amb una pensió aproximada de 1.250 euros, cobrir habitatge, alimentació, subministraments i altres despeses quotidianes a Mallorca resultava cada vegada més difícil. Rafael recorda que en acostar-se el dia 25 amb prou feines li quedaven diners. Tenir ingressos estables no era suficient quan una part important desapareixia abans de poder dedicar-la a l'oci, els viatges o una vida social activa.
@sergiocastillo.180 Jubilado español viviendo en Tailandia 🇹🇭 con 65 años. Ya disponible en YouTube. LINK AL CANAL PARA VER EL VÍDEO EN MI BIOGRAFÍA #tailandia #jubilacion #expatriado #jubilado #prachuapkhirikhan
♬ original sound - SergioCastillo.180
El cansament amb els impostos resumeix una sensació més àmplia. No parla únicament d'una taxa concreta, sinó de la impressió d'haver treballat durant dècades per acabar mesurant cada despesa. A Tailàndia va trobar lloguers molt més baixos, menjars econòmics i una rutina en la qual la seva pensió adquiria una capacitat de compra que ja no tenia a Espanya.
Tailàndia li va retornar marge per viure
Rafael es va instal·lar a Prachuap Khiri Khan i assegura que allà pot pagar al voltant de 100 euros mensuals pel seu habitatge. La diferència li permet sortir, relacionar-se i afrontar el mes sense l'angoixa constant de quedar-se sense diners. Més que sentir-se ric, valora haver recuperat autonomia i la possibilitat de decidir com emprar el seu temps.
La seva experiència no significa que mudar-se a Tailàndia sigui una solució per a tothom. Viure fora exigeix revisar visats, fiscalitat, assegurança mèdica, idioma i distància familiar. Una emergència sanitària pot resultar costosa sense cobertura adequada. No obstant això, Rafael considera que el canvi va compensar aquests riscos. Va deixar Mallorca cansat de pagar i sentir-se limitat; a Àsia va trobar una vida més senzilla, barata i social. La seva frase expressa el moment en què va deixar d'acceptar una jubilació marcada per la resignació i va decidir buscar un lloc on la seva pensió li permetés viure, no únicament sobreviure. Per a ell, la veritable riquesa consisteix a arribar tranquil a final de mes i gaudir cada dia sense por.