Molts jubilats arriben al metge vint, trenta o fins i tot quaranta minuts abans de la cita. Des de fora pot semblar impaciència, excés de temps lliure o simple costum, però els psicòlegs expliquen que no sempre té a veure amb tenir pressa. En molts casos, arribar abans és una manera de sentir-se segurs.
La visita mèdica no és un tràmit qualsevol per a una persona gran. Pot implicar proves, resultats, receptes, diagnòstics, canvis de medicació o converses que generen nervis. Per això, sortir amb marge els permet reduir la sensació de risc. Si arriben aviat, senten que almenys una part de la situació està sota control.
Una manera d'evitar problemes
Per a molts jubilats, arribar tard no és només una incomoditat, sinó una falta de respecte. Venen d'una generació en la qual la puntualitat tenia un pes enorme i fer esperar algú es vivia gairebé com una mala educació. Per això prefereixen esperar ells abans que provocar un problema.
També pesa la por als imprevistos. L'autobús pot endarrerir-se, l'ascensor pot trigar, el carrer pot estar en obres o la sala d'espera pot estar en una altra planta. El que per a una persona jove es resol corrent, per a un jubilat pot convertir-se en una font d'estrès. Arribar abans és una manera pràctica de no dependre de l'últim minut.
No és per tenir pressa, és ansietat anticipada
L'espera també compleix una funció emocional important. Asseure's una estona abans d'entrar permet ordenar papers, revisar la targeta sanitària, preparar preguntes i respirar. Molts grans necessiten aquest temps per situar-se mentalment abans de parlar amb el metge, sobretot si la consulta els preocupa. A més, alguns senten que si arriben tard perdran el seu torn o molestaran el personal sanitari. Encara que no sempre sigui així, aquesta possibilitat pesa molt en ells. Arribar abans els dona tranquil·litat perquè elimina una culpa imaginada com ho és la de fallar, endarrerir altres o semblar descuidats.
Per això no convé interpretar aquest costum com una mania sense sentit. Arribar abans al metge pot ser una forma de cura personal, de respecte i de control davant una situació que imposa. No van amb pressa; van buscant calma abans d'una cita que, per a ells, pot tenir més càrrega emocional de la que sembla en el seu dia a dia i en la seva rutina mèdica.