L’encantadora i coneguda ciutat belga de Bruges, una de les moltes Venècies del Nord, s’enfronta a una curiosa però preocupant amenaça per al patrimoni derivada del turisme massiu: desenes de llambordes medievals desapareixen cada mes de les seves places més emblemàtiques. Tothom vol un record especial de la seva visita a aquest preciós lloc i a vegades el turista tira pel dret i fa el que no ha de fer. La ciutat, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, ha llançat un missatge directe als visitants: “Deixeu les llambordes on pertanyen”. La Gandula d'El Nacional us explica la història.
🏛️ La impressionant vil·la romana conservada a Catalunya que has de visitar: un tresor únic
🏰 La ciutat medieval a la Catalunya Nord que enamora amb els seus carrers empedrats
Segons el responsable d’Espai Públic de la ciutat belga, Franky Demon, s’estima que cada mes se sostreuen entre 50 i 70 pedres en llocs cèntrics com Minnewater, Vismarkt, Markt i el voltant del museu Gruuthuse. Encara que no s'ha enxampat ningú ‘in fraganti’, tot indica que són turistes els perpetradors del crim. Algunes façanes han estat fins i tot decorades per amants de les manualitats: han plantat flors als forats deixats per les llambordes, un gest "poètic però profundament irrespectuós", segons Demon.
La qüestió és que a més de l'atemptat contra el patrimoni de la ciutat, emportar-se aquest particular souvenir de manera fraudulenta causa molts altres problemes. En primer lloc, el risc per a la seguretat: els forats causen obstacles, caigudes i lesions entre viatgers i residents. Després, el cost econòmic que suposa: indemnitzar i reparar el paviment surt per uns 200 € per metre quadrat, que assumeixen les arques locals. A més, la ciutat avisa que cada pedra forma part de segles d’història de Bruges i lamenta que foradar la ciutat i emportar-se-la a peces és sostreure-li l’ànima.
Així, el consistori ha anunciat que començarà a denunciar cada acte de sostracció: robar uns béns patrimonials protegits pot comportar fins a 5 anys de presó i multes de fins a 3.000 €, una xifra que pot augmentar si es qualifica com a dany a patrimoni públic. Bruges ha intentat abans contenir l’explosió del turisme —reducció de creuers el 2019, filtratge de turisme en vaixells, publicitat calculada— i ara apel·la a l’educació i el respecte abans d’imposar mesures dràstiques. Demon insisteix: “Passejar per Bruges és trepitjar segles; gaudiu-la, però deixeu-la intacta”.
El fenomen s’estén: Roma, París...
No és un cas únic: a Roma també han desaparegut els ‘sampietrini’, i en la ruta de ciclisme del París‑Roubaix, els seguidors se n’emporten trams com a record. Aquesta malifeta es transforma en una problemàtica global: el ‘souvenir furtiu’ que colpeja la identitat i seguretat de les ciutats patrimonials. Què poden fer els viatgers? En primer lloc, fer una fotografia pel record, no furtar. També poden avisar les autoritats si troben buits o trams insegurs. I conscienciar els altres viatgers si veuen que altres ho fan. Finalment, emprar el seny i triar souvenirs respectuosos: uns bombons de deliciosa xocolata belga poden ser més satisfactoris que una pedra arrancada.