A Catalunya tenim monuments que expliquen el pas dels segles sense necessitat de grans discursos. El Pont del Diable, situat entre Castellbisbal i Martorell, és un d’aquests casos. Amb més de dos mil anys d’història, aquesta construcció d’origen romà ha tornat a obrir-se al públic després d’un llarg procés de degradació que havia posat en risc la seva estabilitat.
El contrast és impactant: un pont aixecat en temps de la Via Augusta envoltat avui d’autopistes, vies de tren i infraestructures modernes. Tot i aquest entorn contemporani, el pont ha mantingut el seu valor simbòlic i s’ha consolidat com un element d’identitat i cohesió local per als municipis de la zona.
Quinze anys de deteriorament i una restauració imprescindible
Els problemes estructurals no són recents. Després d’alguns despreniments detectats fa més d’una dècada, els estudis tècnics van confirmar que calia una intervenció profunda. No es tractava només d’una qüestió estètica, sinó de garantir la conservació d’un bé cultural d'interès nacional.
La restauració, iniciada el 2025 i culminada recentment, ha combinat respecte patrimonial i tecnologia avançada. S’han utilitzat tècniques com la fibra de carboni per reforçar esquerdes internes, així com sistemes de diagnosi amb làser i termografia per analitzar l’estat de la pedra. Tot el procés s’ha documentat detalladament, pedra per pedra, amb criteris de reversibilitat per preservar l’autenticitat del monument.
Un pont amb moltes vides
El Pont del Diable original es va construir entre els anys 16-13 i 8 aC. Encara avui es conserven inscripcions de legions romanes en alguns carreus, un detall que connecta directament amb el seu origen imperial.
Al llarg dels segles, però, el pont ha patit diverses destruccions i reconstruccions. A finals del segle XIII es va refer en estil gòtic, incorporant el seu gran arc central de 21 metres d’alçada, pensat per resistir les riuades del Llobregat. També va quedar malmès durant la Guerra Civil i no es va restaurar fins als anys seixanta. La seva història és, en realitat, una suma de capes: romana, medieval i contemporània.
La llegenda que dona nom al pont
Com passa amb molts monuments antics, la història conviu amb la llegenda. El nom de Pont del Diable prové d’un relat popular que parla d’un pacte entre una anciana i el dimoni. Cansada de travessar el riu amb dificultats, la dona hauria acceptat que el diable construís el pont en una sola nit a canvi de l’ànima del primer ésser que el creués.
Segons la tradició, l’endemà al matí la dona va enganyar el dimoni fent passar primer un gat negre. Des d’aleshores, diu la llegenda, el diable observa el pont amb frustració. Més enllà del mite, aquesta història ha contribuït a reforçar el caràcter popular i emocional del monument.