Triar els materials d'un habitatge únicament pel seu aspecte pot acabar sortint car. La interiorista Pia Capdevila insisteix que l'estètica ha d'anar sempre acompanyada de resistència i facilitat de manteniment, especialment en una casa familiar. "Els materials han de ser bonics, però sobretot duradors", explica en recomanar terres fàcils de netejar, teixits rentables, fustes tractades i superfícies capaces d'envellir bé.
La idea és senzilla: una casa no està pensada únicament per veure's bé el dia de la reforma. Els materials han de suportar anys d'ús, cops, taques, humitat i neteja freqüent sense perdre ràpidament el seu aspecte. Per això Capdevila recomana valorar com viu realment cada família abans de triar acabats. Una superfície molt delicada pot resultar espectacular, però també convertir-se en una font constant de preocupacions.
La pedra natural no sempre és la millor opció
La mateixa interiorista reconeix que treballa habitualment amb materials nobles com fusta, pedra o ferro, tot i que no sempre considera convenient utilitzar les seves versions naturals. Un exemple clar és el marbre. Pot exigir massa manteniment i limitar l'ús quotidià de determinades superfícies, especialment en cuines, on estan exposades contínuament a líquids, greix, àcids i cops.
Per això també utilitza materials tècnics quan ofereixen millors prestacions. Capdevila explica que superfícies com Silestone o Dekton permeten aconseguir acabats atractius sense assumir algunes de les cures que requereixen certes pedres naturals. L'elecció, per tant, no hauria d'enfrontar-se entre "natural" i "artificial", sinó valorar quina solució respon millor a l'ús que tindrà cada estança.
Cal pensar com envellirà la casa
El mateix criteri serveix per a mobles i tèxtils. En mobiliari a mida, per exemple, Capdevila recomana fustes naturals, lacats de qualitat i taulers resistents que siguin duradors i fàcils de mantenir. Una bona elecció permet que el moble segueixi funcionant després d'anys d'ús i evita haver de substituir-lo quan apareixen els primers desperfectes.
La recomanació final és pensar més enllà de la fotografia inicial. Una casa bonica també ha de permetre viure sense por constant de ratllar una taula, tacar un sofà o fer malbé un terra. Triar materials resistents no significa renunciar al disseny: significa buscar acabats que mantinguin aquesta estètica durant més temps. El que és veritablement pràctic és que l'habitatge pugui acompanyar la vida diària sense convertir-se en un espai que obligui a estar permanentment pendent de cuidar-lo.