Hi ha racons a Catalunya que semblen suspesos en el temps, llocs on la història no només s’explica, sinó que es respira a cada pas. Vallespinosa és un d’aquests tresors amagats. Un poble minúscul, amb menys de cinquanta cases, esglaonades sota el que queda del seu castell, on la pedra parla i el silenci sembla tenir eco. Si algun cop has somiat perdre’t per un poble de pedra, amb carrers tan estrets que gairebé pots tocar les dues parets amb els braços oberts, i un castell vigilant des de dalt de la muntanya, prepara la motxilla: Vallespinosa t’està esperant. Des de La Gandula, la secció estiuenca d'Elnacional.cat et portem tots els detalls per gaudir d'aquesta visita al màxim.
🌳 L’arc natural a 700 metres d’altura amb una de les vistes més espectaculars de Catalunya
🌅 L'excursió amb vistes privilegiades que et permet descobrir un paisatge desconegut de Catalunya
Un poble petit amb molt d'encant
Situat a la Conca de Barberà, al municipi de Pontils, Vallespinosa és d’aquells destins que no s’improvisen: s’hi arriba expressament, travessant carreteres petites que serpentegen entre muntanyes, fins que, de sobte, apareix com una postal medieval. Aquest petit nucli de la Conca de Barberà, agregat a Pontils, sembla dibuixat amb ploma en un vell pergamí. Cases petites de pedra, fetes a l’obaga per refugiar-se del sol, i carrerons sinuosos que pugen i baixen seguint el pendent fins a les restes del seu antic castell. Un escenari que, si tanques els ulls, encara et podria fer sentir el ressò de cavalls, mercaders i alguna discussió feudal.
Què fer i veure a Vallespinosa
Hi ha racons a Catalunya que no només expliquen història, sinó que la guarden intacta dins dels seus murs. Vallespinosa és un d’ells. Un poble diminut —quaranta cases, com a molt—, encaixat en una vall i esglaonat sota el que queda del seu castell. Un lloc on la pedra, el silenci i l’olor de bosc es barregen amb segles de memòria.
Un castell que encara vigila des de dalt
Documentat ja l’any 1030, el castell de Vallespinosa va ser domini dels Cervelló i més tard dels Biure. Va viure segles d’esplendor, de pactes reials i de batalles, fins que el 1648 va ser saquejat i destruït. Avui només en queden restes, però encara corona el poble i li dona aquella presència que sembla dir: “jo era aquí molt abans que tu”.
Als seus peus, cases petites, fetes a l’obaga per protegir-se del sol, formen carrers estrets i sinuosos. Al costat del castell, les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria. I, al centre del poble, la petita església de Sant Jaume, d’una sola nau, modesta però carregada d’encant.
Passejades curtes però plenes d’encant
Vallespinosa és d’aquells llocs que s’han de caminar a poc a poc. Aquí tot és detall: un portal amb arc, un escut esculpit, una finestra minúscula amb geranis.
A només mig quilòmetre, seguint el camí cap a Selmella, hi ha la font de Vallespinosa, al costat del torrent de Coma de Vaca. Si vens des del coll de Deogràcies, abans d’entrar al poble pots visitar el veïnat de les Eres, amb masies antigues com Cal Nicolau —encara lluint l’escut nobiliari dels Biure—, la font i els antics rentadors.
I si t’agrada l’arqueologia rural, no marxis sense veure les restes dels dos antics molins: el molí de Vallespinosa i el molí del Racó, amagats entre vegetació i records d’aigua.
Què més veure a prop de Vallespinosa
Vallespinosa és només un dels vuit nuclis que formen el municipi de Pontils: Pontils, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Vallespinosa, Viladeperdius, Sant Magí de la Brufaganya, Valldeperes i Montalegre. Tots estan envoltats de boscos frondosos i comparteixen una història rica i sovint marcada per castells i esglésies romàniques.
Els amants de la natura tenen aquí un paradís: es pot recórrer el camí de les terres del Gaià, pujar fins a Sant Miquel de Montclar —un dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya— o perdre’s per l’entorn de Sant Magí de la Brufaganya, amb les seves fonts i llegendes.
Com arribar a la Conca de Barberà i a Vallespinosa
En cotxe pots arribar a Vallespinosa per diferents rutes, segons el punt de partida. En tots els casos, un cop a Montblanc, només queda seguir per carreteres locals cap al coll de Deogràcies fins arribar a Vallespinosa
- Des de Barcelona, tens dues opcions: seguir l’AP-7 direcció Lleida – Saragossa fins a enllaçar amb l’AP-2 i sortir a la sortida 9 (Montblanc – l’Espluga de Francolí), o bé prendre l’A-2 fins a la sortida 532, passant per Montmaneu, Sant Guim de Freixenet i Santa Coloma de Queralt, i des d’aquí continuar per la C-241 fins a Montblanc.
- Des de Girona, la ruta més ràpida és l’AP-7 fins a connectar amb l’AP-2, sortida 9 – Montblanc – l’Espluga de Francolí.
- Des de Lleida, pots seguir l’AP-2 fins a la sortida 9 o bé la N-240 direcció Tarragona fins a Montblanc.
- Des de Tarragona, hi ha diverses alternatives: N-240 direcció Lleida fins a Montblanc; T-11 cap a Reus i després C-14 fins a Montblanc; o bé l’A-27 fins a Valls i després la N-240 pel coll de Lilla.
En tren pots arribar a la Conca de Barberà amb les línies de Rodalies que connecten Barcelona (Estació de França) amb Lleida: la R13, que passa per Valls, o la R14, que ho fa per Tarragona i Reus. Si prefereixes l’alta velocitat, l’AVE, l’Alvia i l’Avant arriben fins a l’estació del Camp de Tarragona, des d’on hi ha connexió amb autobús fins a Valls.
En autobús hi ha diverses empreses cobreixen la zona (autocars Plana, Monbus i Transport comarcal de la Conca de Barberà).
Consells per a la visita a Vallespinosa
Per gaudir al màxim de Vallespinosa, és recomanable portar calçat còmode, ja que els carrers són de pedra i amb pendent. Si hi vas a l’estiu, enduu-te aigua i protecció solar, especialment si vols fer alguna excursió pels voltants. Fora de temporada és quan el poble desplega el seu silenci més autèntic, només trencat pel cant dels ocells. I si tens temps, combina la visita amb Santa Perpètua de Gaià o el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, tots dos a pocs quilòmetres.
Vallespinosa no és només un destí, és una petita pausa en el temps. Pedra, natura i història conviuen aquí com si no haguessin sentit mai el pas dels segles, i qui hi arriba gairebé sempre marxa amb una promesa silenciosa: la de tornar-hi.