El discurs sobre els diners i la relació emocional amb l'èxit econòmic torna a guanyar protagonisme després de les reflexions de Pere Canet, expert en finances personals. El seu plantejament trenca amb moltes creences arrelades i apunta a un fenomen psicològic que, segons sosté, afecta més persones de les que sembla que tenen el sentiment de culpa per guanyar més que els altres.
L'afirmació que ha generat debat és tan directa com incòmoda. “Si no estàs guanyant diners, és perquè ets massa bona persona”. Lluny d'una provocació literal, el missatge s'emmarca en una crítica a certs bloquejos mentals vinculats a la percepció social de l'èxit i la prosperitat.
El fre invisible del sentiment de culpa
Canet descriu un patró freqüent en la gestió emocional dels diners. Moltes persones, explica, interioritzen la idea que destacar econòmicament pot ser percebut com una forma de desigualtat incòmoda. Sense ser plenament conscients, limiten les seves pròpies aspiracions per no sentir-se per sobre del seu entorn. L'expert subratlla un punt clau en aquest raonament. Que un guanyi menys no millora automàticament la situació dels altres. La lògica d'intentar igualar-se per sota no genera beneficis a ningú, sinó que perpetua dinàmiques d'estancament personal i professional.
Des d'aquesta perspectiva, el problema no és financer, sinó psicològic. La resistència interna a créixer, a cobrar més o a generar més ingressos sol estar vinculada a creences profundament arrelades sobre el mèrit, la justícia social o l'acceptació de l'entorn. Canet insisteix que aquest mecanisme opera moltes vegades de forma inconscient. No es tracta d'una decisió racional de renunciar als diners, sinó d'una autolimitació silenciosa que condiciona negociacions salarials, decisions empresarials o projectes de creixement.
Brillar no empobreix la resta
Destacar econòmicament no implica perjudicar els altres. De fet, l'expert defensa que el progrés individual pot tenir un efecte expansiu dins de l'entorn social i professional. “Brillant tu fas que la resta brilli també”, resumeix Canet. La tesi apunta a un efecte contagi en termes de mentalitat, oportunitats i expectatives. Veure algú proper prosperar pot ampliar horitzons, normalitzar l'ambició saludable i reduir resistències col·lectives a l'èxit.
El debat que generen aquestes afirmacions reflecteix una tensió cultural molt important. La relació entre diners, ètica i reconeixement social continua marcada per contradiccions profundes en moltes societats. Així doncs, el plantejament de Pere Canet introdueix una lectura incòmoda però cada vegada més present en el discurs financer modern que diu que el principal obstacle per guanyar més no sempre és el mercat, sinó la pròpia narrativa interna sobre l'èxit i la prosperitat.