Pau Cubarsí s'ha convertit en un dels defenses més importants del Barça i de la selecció espanyola, però el seu creixement esportiu no ha canviat l'entorn que el manté amb els peus a terra. Als seus 19 anys, el central continua assenyalant els seus pares com la referència principal de la seva vida i com els qui li recorden diàriament d'on ve.
"Els meus pares han treballat molt dur", explica quan parla de Robert Cubarsí i Gloria Paredes. El seu pare continua al capdavant d'una fusteria familiar fundada pel besavi fa més d'un segle, mentre la seva mare ha estat una altra figura decisiva en la seva educació. El futbolista reconeix que observar aquest esforç quotidià li va ensenyar a valorar cada oportunitat.
Una fusteria amb més de cent anys d'història
El negoci familiar representa molt més que una professió. És una tradició transmesa durant diverses generacions i una mostra del treball constant que ha sostingut la família. Cubarsí va créixer veient com el seu pare complia jornades exigents, atenia encàrrecs i mantenia viu un ofici iniciat molt abans que el futbol transformés la vida del jove defensa.
Aquesta realitat li va permetre entendre que cap èxit apareix sense disciplina. Mentre avançava per les categories inferiors, a casa no era tractat com una futura estrella, sinó com un fill que havia d'estudiar, comportar-se correctament i respectar els altres. Els seus antics entrenadors encara recorden un nen tranquil, educat i sorprenentment madur per a la seva edat.
La humilitat no es negocia dins de casa
Cubarsí resumeix aquella educació amb humor: "Si no practico la humilitat, em cau una clatellada". No parla d'una amenaça literal, sinó de la vigilància familiar que evita que la fama, els contractes o els elogis alterin el seu caràcter. Els seus pares continuen parlant-li amb naturalitat i corregint-lo quan consideren que s'allunya dels valors apresos.
Per això amb prou feines ha canviat des de la seva irrupció en l'elit. Competeix davant els millors davanters, rep reconeixement internacional i ocupa un lloc central en el projecte de Flick, però manté les mateixes formes fora del camp. "Els dec tot", assegura. La fusteria de Robert i el suport de Gloria expliquen part d'aquesta serenitat. Cubarsí ha assolit molt aviat un nivell reservat a pocs, encara que a casa seva continua sent el jove que ha d'escoltar, treballar i recordar el sacrifici realitzat perquè pogués complir el seu somni sense perdre mai perspectiva.