Andrés Iniesta és un dels exponents a l'hora de parlar de malalties mentals en el món dels esports. Un tema que fins fa poc era tabú, i del qual molt poca gent s'atrevia a parlar, però la llegenda del Barça i de la selecció espanyola va ser un dels primers a atrevir-se a posar cara a aquest problema, que cada any es cobra la vida de moltes persones. I va arribar a publicar un llibre en el qual explicava més a fons alguns detalls de la seva vida privada.
L'exfutbolista de 42 anys ha desvelat que va passar per moments molt delicats al llarg de la seva trajectòria professional, com aquesta fatídica temporada 2009-2010, en la qual no va deixar d'acumular lesions musculars. Un infern que el va fer tocar fons, ja que a això se li va afegir la mort sobtada d'un dels seus millors amics, Dani Jarque, que el va fer caure en una depressió, i en una forta addicció als somnífers que va començar a prendre diàriament.
Però, prèviament, també va tenir una etapa realment difícil quan va ingressar a la Masia. No va ser fàcil ni per a ell ni per a la seva família deixar-ho tot enrere, i abandonar les categories inferiors de l'Albacete, per marxar a molts quilòmetres, i adaptar-se a una nova ciutat, que no tenia res a veure amb la tranquil·litat de Fuentealbilla. Allunyar-se dels seus éssers estimats no va ser una decisió senzilla, i encara que el temps va acabar premiant aquest esforç, no va passar per moments fàcils. Especialment, quan era més petit.
El seu pare, José Antonio, també ha relatat que ell i la seva dona van necessitar molt de temps per acostumar-se a no tenir el seu fill petit a casa, i veure'l molt de tant en tant. "Sí, va ser molt dur. No oblidaré el dia que en el torneig Brunete va ser elegit millor jugador i se'm va acostar un senyor i em va dir que el Barça estava interessat que Andrés anés a La Masia. Primer, Andrés em va dir que no perquè era molt petit. Després, jo, egoistament, l'intentava convèncer", va començar dient.
"Al final em va dir: «Mira, si hi ha possibilitats i és el que tu vols…». Quan va estar ja a La Masia, hi va haver moments… Ens deien que no menjava, que ho estava passant malament, i vam estar a dos dies d'emportar-nos-el. Però ens van trucar just abans d'anar i ens van dir que ja menjava amb normalitat. Recordo que ell em va dir: «Tranquil, pare, que estic bé». Al final es va quedar i ja es va adaptar. Va venir a Barcelona amb 12 anys i va ser amb 34, sent un home. Però la seva mare va patir més que jo", va afegir per prosseguir.
"Ella mai va tenir un 'no', i podria haver-ho fet; podia haver dit: «El meu fill no se'n va», però no ho va fer. Totes les decisions que vaig prendre es van fer perquè vaig tenir una dona al meu costat, i ell una mare, que ens va donar suport sempre", va afegir per sentenciar. Gràcies a això, el Barça va poder gaudir d'Iniesta durant més de dues dècades, sent clau per a la immensa quantitat de títols que es van conquerir en aquesta etapa. I el destí tenia reservat el premi més gran possible, marcant el gol en la final que li va donar el primer Mundial a Espanya.