Pagar amb targeta a l'estranger o en pàgines web que operen en moneda estrangera pot tenir un efecte inesperat en la teva Declaració de la Renda. Encara que la majoria de contribuents no ho perceben, cada operació en dòlars, lliures o iens pot generar una petita diferència de canvi que, tècnicament, té rellevància fiscal ja que amb les fluctuacions del tipus de canvi, podria generar algun tipus de guanys patrimonials inesperats i involuntaris.
No es tracta d'una nova norma, però sí d'una qüestió que l'Agència Tributària està vigilant amb més atenció a causa de l'increment de pagaments digitals i al creuament automàtic de dades bancàries que s'han fet al llarg dels últims anys, per la qual cosa pot haver-hi més d'una sorpresa desagradable.
Les diferències de canvi generen guanys patrimonials
Cada vegada que pagues en una moneda diferent a l'euro, el teu banc realitza una conversió d'euros a la divisa estrangera i posteriorment liquida l'operació al teu compte en euros. En aquest procés s'aplica un tipus de canvi que pot generar un petit guany o pèrdua per la fluctuació de la divisa.
Des del punt de vista fiscal, aquests microguanys són considerats guanys patrimonials. D'aquesta manera, la Llei de l'IRPF estableix que qualsevol guany patrimonial, per mínim que sigui, forma part de la base de l'estalvi i s'ha de declarar. Encara que en molts casos es tracti de cèntims, la suma de múltiples operacions pot generar imports una mica més grans. A més, els bancs informen Hisenda sobre operacions en moneda estrangera, tipus de canvi aplicats i comissions. Amb aquestes dades, l'Agència Tributària pot reconstruir les diferències de canvi i comprovar si hi ha guanys no declarats.
No afecta a tothom per igual, però pot alterar el resultat
Aquest fenomen és més rellevant per a aquells que viatgen amb freqüència, fan compres habituals en webs internacionals o utilitzen targetes amb tipus de canvi variables. En aquests casos, l'acumulació de petites diferències pot traduir-se en diversos euros addicionals en la base de l'estalvi i, per tant, modificar lleugerament el resultat final de la declaració. No sol tractar-se de quantitats elevades, però sí que poden alterar el saldo final, especialment si el contribuent està en el límit entre pagar o rebre devolució.
Davant d'això, és important conservar justificants de pagaments en moneda estrangera, revisar si el banc facilita el detall del tipus de canvi aplicat i valorar si els guanys acumulats són rellevants. Així doncs, encara que la Hisenda no sol centrar la seva atenció en imports ínfims, sí que pot revisar-los si detecta discrepàncies en l'encreuament de dades bancàries.