El joc no és un mer entreteniment: és una eina educativa essencial. Aquesta és la ferma convicció de Paco López, professor amb àmplia experiència en educació infantil i primària, que fa anys que defensa en xerrades, tallers i xarxes socials que “no hi ha una millor manera d’ensenyar que jugar”. La seva visió no és una intuïció, sinó una síntesi de dècades d’investigació en desenvolupament infantil i pràctica pedagògica diària.
Qui és Paco López i per què la seva veu és rellevant?
Paco López és docent reconegut en l'àmbit educatiu pel seu treball innovador en metodologies centrades en l'alumne. Ha desenvolupat projectes d'aula on el joc és l'eix de totes les experiències d'aprenentatge, integrant coneixements acadèmics amb habilitats socioemocionals. El seu enfocament parteix d'un principi bàsic: els nens aprenen millor quan estan motivats, actius i emocionalment connectats amb el que fan.
Per a Paco, el joc no es limita als moments d'esbarjo, sinó que és un vehicle natural per explorar, interactuar i construir coneixement. La seva metodologia es recolza en teories pedagògiques contemporànies que situen el joc com a pont entre l'experiència i l'aprenentatge significatiu.
El joc com a motor del desenvolupament
En cada etapa del creixement, el joc compleix funcions específiques:
En la primera infantesa (0-5 anys), el joc sensoriomotor permet als infants descobrir el seu cos, les seves capacitats i les propietats de l'entorn. Jugar amb objectes, córrer, saltar i manipular materials facilita la coordinació, la percepció i el desenvolupament neural.
En l'etapa preescolar (5–7 anys), el joc simbòlic (fer “com si…”) i el joc social comencen a estructurar el pensament lògic i la comunicació. Aquí, els infants practiquen rols, experimenten empatia i construeixen narratives que organitzen el seu món.
En edats escolars (7–12 anys), el joc competitiu o col·laboratiu serveix com a espai per aprendre regles, estratègies, resolució de problemes i treball en equip. A través de jocs de taula, esports i simulacions, l'alumnat interioritza normes socials i mecanismes de cooperació.
Valors i aprenentatges que només el joc pot ensenyar
El joc no només socialitza: ensenya valors clau per a la vida. Paco López destaca que, jugant, els infants:
Aprenen a respectar regles i a entendre conseqüències.
Desenvolupen habilitats socials, com ara fer torns, negociar i resoldre conflictes.
Fomenten la creativitat en imaginar escenaris, regles o rols propis.
Practiquen la resiliència, ja que el joc implica assaig, error i adaptació.
Enforteixen l'autoestima, en experimentar assoliments autònoms.
A més, el joc promou el pensament crític. Quan un nen decideix “com” jugar, està plantejant hipòtesis, avaluant opcions i ajustant estratègies, habilitats que són pilars de l'aprenentatge acadèmic i de la vida adulta.
Conclusió: jugar per aprendre, aprendre jugant
Per a Paco López, el joc no és un luxe ni una recompensa: és la forma més natural d'ensenyar i aprendre. Quan els infants juguen, estan explorant el món, interactuant amb altres i construint significat. En un context educatiu que sovint prioritza continguts memorístics, recordar que jugar és aprendre pot transformar no només les aules, sinó també la manera en què concebem el creixement dels nostres fills.
Perquè, com diu en Paco, el joc no és només diversió: és educació en moviment.