La Paca, una jubilada de 77 anys, s'enfronta a un dels moments més durs de la seva vida. Amb una pensió de 1.200 euros al mes ha rebut una ordre de desnonament per al pròxim 23 de febrer. Després de tota una vida treballant i treguent endavant cinc fills sola, es troba a la vora de quedar-se sense sostre, mentre li proposen anar a una residència gestionada per monges. “Em volen desnonar”, explica amb impotència.

La història de la Paca és també la història d'una vida plena de sacrifici. Va arribar a ocupar un habitatge de l'empresa municipal destinat al seu fill, que va marxar a Brasil i mai li va reconèixer formalment com a inquilina ni li va abonar cap pagament. Ara, als seus 77 anys, l'única alternativa que li ofereixen és abandonar la seva llar i traslladar-se a un lloc en el qual no vol estar ni en el qual se sentiria gens còmoda.

La jubilació no cobreix totes les necessitats

La Paca explica que amb 1.200 euros al mes no és suficient per mantenir una vida digna per si sola. Entre despeses bàsiques, alimentació, llum i medicaments, la pensió es queda molt allunyada del necessari per viure avui dia. La idea de traslladar-se a una residència on no ha triat viure afegeix un estrès addicional a la seva situació tan delicada. La jubilada se sent castigada per un sistema que no protegeix els qui han treballat tota la vida sense parella que doni suport als seus drets.

La situació també posa de manifest la falta de coordinació entre la gestió d'habitatges municipals i els drets de les persones grans. La Paca reclama que es reconegui el seu dret a romandre a l'habitatge, on ha viscut i cuidat de la seva família durant dècades, i no veure's desplaçada sense opció de negociació.

Una història que reflecteix problemes majors

El cas de la Paca no és un fet aïllat. Moltes persones grans amb pensions limitades s'enfronten a desnonaments o reubicacions forçoses per part d'administracions o familiars. Les solucions ofertades, com residències religioses o institucionals, no sempre respecten l'autonomia i la dignitat dels afectats o fins i tot les seves pròpies creences.

La Paca insisteix en què no ha treballat tota la seva vida per viure així. Ha lluitat sola, ha criat els seus fills, ha pagat tots els seus comptes i ara volen obligar-la a deixar la seva llar. Així doncs, la història de la Paca reflecteix la vulnerabilitat de molts jubilats davant decisions administratives i familiars que poden canviar les seves vides de manera dràstica en qüestió de dies.